dijous, 15 de setembre del 2011

Benvinguts al nou curs d'anàlisi!

Ja hi tornem, amb molta ilusió i ganes d'aprendre molta música. Per celebrar-ho us recomano aquest
reportatge del programa REDES de TVE,  sobre la música i la dansa, és molt interessant. No vos-ho perdeu. 

divendres, 3 de juny del 2011

EL ROBATORI ORQUESTRAT

Bé, sempre parlem de l'utilitat de l'anàlisi musical. Però avui crec que ja podem dir què és un estudi amb moltes sortides.

dissabte, 21 de maig del 2011

MÚSICA I EMOCIONS

Autora : Anna Ferrer



 Una mica com a continuació de la meva primera aportació al blog, seguiré fent referència a la relació de la música amb l’emoció o la reacció anímica de les persones. Aquest cop parlaré d’aigua, sí, l’element que posseeix entre un 70%-80% del nostre cos i de la Terra on vivim.
Masaru Emoto, graduat en Relacions Internacionals i en Medicina Alternativa, ha fet un seguit d’experiments que estudien l’estètica de la cristal·lització de l’aigua congelada exposada en envasos etiquetats amb paraules o dibuixos de connotació positiva o negativa. I quina relació hi té això amb la música?
Doncs bé, l’investigador japonès va deduir del seu projecte que la cristal·lització és la materialització de la vibració i, per comprovar-ho, va exposar l’aigua a diferents estils de música; els resultats de la cristal·lització amb peces clàssiques o temes de heavy metal són sorprenentment diferents.

Aquí teniu l’enllaç d’un vídeo que és interessant visualitzar en la seva totalitat
( http://www.youtube.com/watch?v=5zT4HiqI9nU ), però per als interessants en matèria estrictament musical, la part que s’hi dedica s’inicia al minut 4:18 i continua al vídeo següent ( http://www.youtube.com/watch?v=KrGNX_FhGtA&feature=related ).

A més, a través d’aquest altre enllaç ( http://www.slideshare.net/begabi/masaru-emoto-los-cristales-de-agua ) accedireu a una altre pàgina web on hi ha una presentació de diapositives que inclou, cap al final, un apartat dedicat als efectes de la música en l’aigua amb més imatges, que reforcen les conclusions de l’estudi.

En definitiva, una de les curiositats més d’aquest món que dia a dia ens sorprèn i ens captiva a tots “sense saber perquè”; potser això pugui ser part de la raó que ens decanta a molts pel món de la música.

Orígens de la música

Autor: Josep Marquès

Tot i que la música es comença a estudiar a partir del Renaixement,  es impossible e impensable  discutir  que la música apareix milers d’anys abans.  La història de la música possiblement començà a mode d’imitació  d’algun animal com ara l’ocell, i segurament per algun motiu molt més pragmàtic del que podem gaudir avui en dia. Tot i així s’ha de tenir en compte.
Probablement els primers instruments devien ser uns pals o alguna especia de xiulet que devien tenir algun significat dins el poblat paleolític, per anunciar colca fet. Com per exemple, l’apropament d’algun individu estrany i ofensiu per a ells.
D’aquells instruments, excessivament rudimentaris, en devien observar la utilitat i els varen anar perfeccionant arribant a crear, fins i tot bells sons.
Heus aquí  un clar exemple d’aquesta evolució; una flauta de més de 35.000 anys :


Fa més de 35.000 anys, quan els Neandertals estaven apunt d’estingir-se de la terra i l’homo sapiens començava a apareixer, l’home de les cavernes ja començava a utilitzar instruments elaborats com ara aquesta flauta, fabricada mitjançant una banya de mamut.  Com és lògic la música que interpretaven no eren precisament les sonates de Haendel, però els arqueolegs afirmen, que fa 35.000 ja s’interpretava música bella per a l’oide.

La flauta exposada és considerada hores d’ara l’instrument conservat més antic del món, i no tant sols això sinó que també segons
Nicholas Conrad la qualitat d’aquesta flauta, és molt superior a altres flautes existents.
Per acabar, només recordar la importància de conèixer bé els antecedents de la música per entendre-la com toca.

dissabte, 14 de maig del 2011

BATXILLERAT ARTISTIC D'ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA I DANSA



 Un Batxillerat amb tres anys de vida, que esteim construint entre tots, amb molta il·lusió i energia. Coses bones, no tan bones, que ens agraden, que ens desagraden,...tot tipus d'experiències.

Voldria proposar-vos emprar el blog per a reflectir aquest procés de tres anys, donant peu a un debat entorn a aquest batxillerat.

Som dos institus que esteim connectats amb l'excusa de l'anàlisi musical, i tal  vegada podem convidar a més centres a participar.

Tal vegada entre tots podem aportar idees, opinions i experiències de manera que arribem a conclusions o propostes que puguin ajudar a la creació d'aquesta via de batxillerat ARTISTICA.
Què pensau?

dimecres, 11 de maig del 2011

EL JAZZ I CORTAZAR

Julio Cortazar, genial escriptor argentí, va ser un enamorat de la música i en concret del jazz. Dins les seves obres apareixen nombroses referencies musicals. Si parlem de jazz, parlem de swing, i podem comentar la descripció que en fa Cortazar del swing.



Us proposo una lectura interessant dins del tema del jazz: El perseguidor, de Julio Cortazar. Aquest conte pertany a un llibre que inclou una sèrie de contes, Las armas secretas.

Cortazar crea un conte enrrededor de la figura de Charlie Parker, mostrant un geni del jazz,  fora del temps i de l'espai, que viu la música i per ella, amb una vida terrenyal dura, alcohol, i drogues.

En el següent link podeu llegir el conte, El Perseguidor

i a you tube sentir a Cortazar llegint una part del mateix, acompanyat musicalment pel mateix Charlie Parker.

diumenge, 8 de maig del 2011

ELS CANTS DE MENORCA

Autor: Joan Gonzalez

Els Cants de Menorca
La cançó ha estat l’art popular, present des de sempre en els nostres avantpassats.
Antigament, a l’edat mitjana, les notícies corrien de boca en boca per mitjà de
trobadors i joglars que cantaven i contaven els darrers esdeveniments. En la societat
antiga, doncs, el fet de cantar no tenia un valor específic, i encara menys es
considerava un patrimoni que s'havia de conservar, com potser es considera actualment,
sinó que era una expressió normal del dia a dia. Així hem heretat cançons amb contingut
crític, que conten i canten la problemàtica de la comunitat o bé esdeveniments polítics i
socials que en el seu moment eren el habitual. I tot aquesta saviesa popular ha estat
recollida i estudiada per historiadors, musicòlegs i folkloristes, entre elles personatges
tan il·lustres com Francesc d’Albranca o Andreu Ferrer.
Moltes d’aquestes cançons encara són prou conegudes a Menorca per grossos i petits, i se
solen cantar en anades a fora, durant les festes patronals de cada poble o en
celebracions de caire tradicional (els Darrers Dies, les festes de Nadal, Cinquagesma…).

Les ocasions de cantar
Les cançons han format part, des d’antic, de la vida quotidiana de totes les societats,
però hi ha una sèrie de situacions i esdeveniments més propis per cantar i que en el cas
de Menorca podem dividir en els següents:

1. Situacions de feina
Especialment en la Menorca preindustrial, però també en el temps de la
industrialització, era habitual cantar per fer qualsevol tipus de feina; especialment les
feines relacionades amb el camp, però també en altres activitats, com ara les dones a
les fàbriques i als tallers, els pescadors, els sabaters, per fer feines de casa, etc.
A part d’aquestes feines, però, al camp menorquí també era habitual cantar per munyir,
per collir ametles i per espigolar, feina que solien fer les dones del poble després de
segar per tal de collir les espigues que haguessin pogut caure als segadors.

2. Situacions de festa
Una bona ocasió de cantar, sens dubte, eren i continuen sent les festes. Així, en les
festes casolanes, en els balls i vetlades o en les festes pageses, com les porquejades o
les mesurades, la música i la dansa s’empren en un context d’entreteniment i d’esbarjo.
En aquestes festes, antigament, s’entonaven tot tipus de cançons, des del repertori de
fandango i jota fins a músiques més modernes que anaven arribant, com podien ser les
ranxeres. Així dins del context, també es canta en les festes religioses, en les festes
patronals i en les anades a fora lligades a festes tradicionals com Cinquagesma, el Darrer
Dimarts (carnaval), etc.

3. Situacions casolanes

Finalment, hem de fer referència al cançoner popular lligat amb el món de casa,
especialment amb el món dels infants, amb contingut didàctic i funcional i format per
un repertori de cançonetes senzilles i relacionades sobretot amb el joc i
l’entreteniment. Així, podríem parlar de les cançons dels jocs de falda, per treure sorts,
les cançons de bressol o els jocs cantats.

Tipus de cançons
Segons la situació o el context en què es produeixen les diferents manifestació cantades,
podem dividir el cançoner popular de Menorca en la tipologia següent:

● Cançonetes
● Cançons llargues o narratives (balades i romanços)
● Tonades de feina
● Cançons d’anar a vega
● Cançons religioses (goig)
● Gloses

Cançonetes
Les cançonetes, també anomenades cançons botxetes, són cançons de quatre o cinc
versos. Aquestes cançons havien estat custodiades no només per la gent del camp, sinó
també per la gent que vivia als pobles i que feien oficis artesanals, com ara els sabaters
de banqueta i, posteriorment, els obrers de la indústria manufacturera de l’illa. Aquests
folkloristes les van classificar segons les distintes accions que acompanyen: per dormir
un infant, per ballar, per jugar, etc.; o bé segons la temàtica que tractessin o la seva
intenció: amoroses, burlesques, religioses, consells, religioses, serenades, etc.
Exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=K8_3gFbLKcU (popurri)
Arri, arri, someretea,
anirem a Son Bell-lloquet
i veurem na Marieta
qui fa coques amb suquet.

Cançons llargues
Les cançons llargues o cançons narratives són històries narrades en vers i cantades. Els
temes que tracten solen fer referència a amors i desamors, crims, traïcions,
esdeveniments històrics, etc.; tant de contingut dramàtic com humorístic. La forma més
coneguda de cançó llarga és el romanç o la balada, una de les funcions del qual és
despertar emocions i sentiments en les persones que l’escolten. L’àmbit melòdic de la
majoria d’aquestes cançons es mou entre la quinta i l’octava, i solen presentar un
aspecte tonal en mode major. Així, les cançons llargues que trobam a Menorca són
poesies populars que tenen una àrea de difusió molt extensa i que podem trobar en
molts indrets de l’àmbit lingüístic català; però amb les peculiaritats derivades del
procés que han viscut en cada poble en concret, que les ha alterades o adaptades fins i
tot canviant la rima d’alguns versos.
Entre aquestes cançons localitzables en tota l’àrea lingüística del català hi hauria peces
com Cabells d’or, Sa monja per força, Na Cecília o La presó de Nàpols; mentre que entre
les que es consideren pròpies del cançoner menorquí podríem parlar de S’animal era de
pèl, Es llagosts de Ciutadella o Sa novia d’Algendar.
Exemples:
http://www.youtube.com/watch?v=ewo8etk0g5s (Romanç “d'Es Minyó i sa Dida”)
http://www.youtube.com/watch?v=rNcDG38xzAk&feature=channel_video_title (Romanç de
“Don Francisco”)

Tonades de feina
Les tonades de feina o cants de treball són, com la paraula indica, cants que s’entonen
durant la feina. A Menorca, aquests s’entonaven sobretot durant les feines del cicle de
cereals (llaurar, segar, batre) i eventualment en feines anomenades menors com
emblanquinar, munyir, espigolar o feines no relacionades directament amb el camp, com
cosir.
Les tonades de feina es cantaven individualment i de forma repetitiva. La repetició
incessant de la tonada seguint el moviment de la feina fa que la seva estructura sigui
lliure, un cant no mesurat per una pulsació constant sinó sincronitzat amb la cadència
del treball. A part, a Menorca, aquestes tonades tenen un element característic que tot
d’una crida l’atenció de l’oient i és l’allargament de l’última síl·laba del mot que, a
més, acaba o amb un cop de gola o amb el més característic glissando descendent, que
els mateixos cantors atribueixen al moviment corporal de la feina.
Exemple:
Segador, bon segador,
quantes garbes heu segades?
l'amo no les he comptades,
nou no arribes as caballó.
“Ses Bullengueres”: cant i ball típic de les porquejades (matances).
http://www.youtube.com/watch?v=UvWM8jTeppA

Cançons d’anar a vega
Aquest tipus de cançons, són aquelles que la gent del poble o del camp cantava quan
anava a passar uns dies “de vega” o “a romandre”, es a dir fora de casa seva. Són
tonades que tothom coneix i que en la actualitat encara es canten, amb unes
temàtiques diverses i variades, en les quals també de tan en tan hi apareixen havaneres.
Exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=l2DDicNdhlI&feature=related (“Sa Basqueta”)
http://www.youtube.com/watch?v=FBHsc0-Lvt4&feature=related (“Ball de casa”)

Cançons religioses: Goigs
Els goigs són composicions poètiques per ser cantades en alabança a la Mare de Déu,
d’un sant o d’algun misteri de la fe cristiana. Tenen molta tradició a les terres de parla
catalana i el seu origen entronca amb la himnòdia sagrada medieval.
L’estructura dels goigs en un principi fou sotmesa a l’influx de diversos gèneres literaris.
La forma estròfica dels goigs deriva de la “dansa” provençal, que tingué gran fortuna
entre les trobadors catalans, ja que a la fi de cada estrofa es reprenen uns versos de la
resposta o tornada inicial, que és una característica de la “dansa”.
Pel que fa a la música dels goigs, es dóna el fenomen que així com hi ha cançons que es
canten amb tonades diverses segons els llocs, amb els goigs passa el contrari, i una
mateixa melodia s’aplica a composicions gogístiques diferents. De vegades, els goigs es
cantaven amb música i sons de cançons profanes.
Un dels exemples més coneguts és el cant del “Deixem lo dol”.
http://www.youtube.com/watch?v=xlQj9QV0_I4 (Deixem lo dol)
Deixem lo dol
cantarem amb alegria
i anirem a donar
les Pasqües a Maria.
Sant Gabriel
vós qui portàreu l’Ambaixada
d’aquell Rei del cel,
de què estàveu gloriada
i humiliada;
doncs, veim aquí el seu ventre
per fer a Déu contenta
i fer lo que Déu vol.
[...]

Gloses
Glosar o contar històries a la manera dels romanços és una part important del patrimoni
musical i cultural de Menorca.
La glosa és una forma de poesia curta i improvisada que, a Menorca, té entre sis i vuit
versos heptasil·làbics amb una rima consonant que fa dos tipus de sons iguals que es
combinen dins l’estrofa. Les composicions de menys de sis mots es consideren
cançonetes i les de més de vuit, poesies.
Hi ha dos tipus de gloses: les escrites (també anomenades “a cas pensat”), que solen
narrar esdeveniments puntuals, i les cantades o improvisades. Aquestes darreres són les
que tenen més tradició a Menorca.
A Menorca, l’instrument que sempre sol acompanyar el glosat és la guiterra, amb una
tonada somiosa, coneguda amb el nom de ses Porgueres, que té quatre parts: dues de to
menor i dues de to major relatiu. Entre el primer i el segon mot del glosador hi sol haver
quatre compassos d’espera.
http://www.youtube.com/watch?v=bQRu6GfnMFA&feature=related (“Ses Porgueres”)
http://www.youtube.com/watch?v=KLGslggNfNY&feature=related (glosat)
Un exemple conegut a l'illa és “Gloses de sa neu de 1956”.
Si me donàs el bon Déu
intel·ligència i manera,
no essent home de carrera
és de poc pes es cap meu;
per parlar un poc de sa neu
que ha fet a Menorca entera,
que sàpiga el qui considera
que s’escriure-ho no em sap greu.

divendres, 6 de maig del 2011

LA CLAVE EN LA MÚSICA CUBANA

Com organitzen al son i la rumba els ritmes? Quins tipus de cançons trobem a la música afrocubana?
Quins estils de música s'han derivat d'aquests ritmes afrocubans?


dijous, 5 de maig del 2011

DEMÀ AVISHAI COHEN

Demà anem a veure a Avishai Cohen a Maó, ja us contarem, de moment no hem pogut evitar deixar-vos un poc de baix pel divendres...qui s'anima analitzar uns solos!!!!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

MÚSICA A LES ILLES BALEARS

Amb aquesta entrada proposo que comentem la nostra música. Podem comentar la música folklòrica de Menorca, i seria interessant que els companys mallorquins ens comentin la seva.
Com són els nostres balls?, i els instruments?, i les cançons?
Tots sabem que el fabiol de Ciutadella té dos forats?, i que a la resta de pobles en té més? i clar xerrant de fabiols qui no pensa en Sant Joan!

Us deixo una preciosa i útil pàgina de Cultura popular i d'arrel tradicional de Menorca, a on podem trobar molta informació.
Cultura popular i d'arrel tradicional de Menorca

dissabte, 16 d’abril del 2011

La forma sonata a partir de la segunda mitad del siglo XVIII


AUTORA: Silvia Bosch
En el Conservatorio Profesional de Música “José Castro Ovejero” de León, se realizó el pasado miércoles, 3 de Diciembre, un concierto didáctico sobre “La forma sonata del siglo XVII al XX”. Aquí os dejo las notas al programa con información del concierto.

A partir de la segunda mitad del siglo XVIII, se produce un cambio en la estructura de la sonata. Se abandona los antiguos esquemas barrocos, diferenciándose tanto en el número y carácter de sus movimientos, como en el número de instrumentos que intervienen. Las sonatas de Carl Philip Emanuel Bach fueron precedentes de las piezas escritas por Haydn, construidas con una estructura tripartita, allegro- adagio- allegro, y en base a un tema que sufre diversas variaciones a lo largo de la obra.

Los compositores Haydn y Mozart fijan el esqueleto formal, en donde organizan su música según un esquema de relaciones tonales, conocido como “forma sonata”. En ella se dispone el discurso musical en tres secciones: la “Exposición” de ideas, en la que el tema principal está en la tonalidad de la obra y su segundo tema en el relativo mayor o en el de la dominante.

En la sección central, el “Desarrollo” de las ideas, el compositor transforma los temas con cambios de tonalidad, empleando toda su creatividad. En la última sección, la “Reexposición” como síntesis de las ideas, se repite de nuevo la exposición, pero ahora el segundo tema se encuentra también en la tonalidad principal, reafirmando el carácter tonal de la obra.
Un ejemplo:

Wolfgang Amadeus Mozart (1756- 1791)
 
Eine Kleine Nachtmusik, K. 525. 1er movimiento, Allegro

Compositor del clasicismo vienés, domina todas las estructuras formales y géneros de su época. En una carta del año 1778 dirigida a su padre, escribe “… usted sabe, puedo adoptar o imitar más o menos cualquier clase y estilo de composición”.

Dentro de su composición musical, es notable su música de cámara, o música de salón de aquella época. La serenata nº 13 para cuerda en sol mayor, más conocida como
 Eine Kleine Nachtmusik, fue escrita en el año 1787 en Viena, para un conjunto de cámara de dos violines, viola y chelo. Tiene un carácter ligero y desenfadado, y presenta la misma ordenación de movimientos y desarrollo temático que Haydn, pero ofrece al oyente nuevos elementos destinados a crear sentimientos opuestos, presagiando ya la sensibilidad romántica.
 
El primer movimiento en forma sonata, es uno de los pasajes más reconocidos de su música. Comienza con el tema principal en sol mayor ascendiendo impetuosamente como un tema de Mannheim. El segundo tema, más elegante, se encuentra en re mayor, el tono de la dominante. La sección de la exposición, que se repite, finaliza en la tonalidad principal. La sección central, el desarrollo, comienza en re mayor, modulando a las tonalidades menores de re y do, antes de volver a la tonalidad de sol mayor para dar paso a la reexposición. En esta última sección, como es habitual, ambos temas se presentan en la tonalidad de la tónica, sol mayor.

Programa para el entrenamiento del oído

AUTORA: Silvia Bosch
En la página http://www.earmaster.com/es/encontré para el entrenamiento del oído el programa "EarMaster", que incluye:
·      651 lecciones de entrenamiento auditivo.
·       Lecciones de reconocimiento y transcripción de intervalos, acordes, escalas, ritmos y melodías.
Este programa os ayudará en vuestra educación y desarrollo musical, como apoyo a las clases de armonía.
La utilización de este software es muy fácil. Dispone de una pantalla de inicio, el "Instructor mágico", en la que podemos seleccionar sus funciones principales:
·         Opción 1ª. Ejercicios de intervalos, reconocimiento de acordes y sus inversiones, modos, escalas, dictados rítmicos, etc.
·         Opción 2ª. Ejercicios para identificar acordes, progresiones armónicas del Jazz, ejercicios de lectura e imitación rítmica.
·         Opción 3ª. Se puede crear y configurar ejercicios para distintos niveles.
Los sonidos que vayáis insertando en los ejercicios, se transcriben simultáneamente en un pentagrama. Cuando contestéis, aparece en pantalla si la respuesta es errónea. También podéis ver en el pentagrama y escucharlo en el instrumento que hayáis escogido previamente, vuestra respuesta y la respuesta correcta.
Todos los ejercicios se puntúan y se van incrementando su dificultad a medida que se va aprendiendo. Os aconsejo que lo uséis con regularidad y notareis la mejora de vuestra audición musical. Podéis descargar el archivo de instalación del programa de prueba, en el siguiente enlace:

<< El so, en combinació amb el silenci, és la matèria primera de la música >>

AUTOR: Pau Florit

En música els sons es qualifiquen en categories com a: llargs i curts, forts i febles, aguts i greus, agradables i desagradables. El so ha estat sempre present en la vida quotidiana de l'home. Al llarg de la història, l'ésser humà ha inventat una sèrie de regles per ordenar-ho fins a construir algun tipus de llenguatge musical.

El so és una successió de canvis de pressió en un medi, provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. Aquest, requereix d'un medi material com a suport per a ser transportat, per tant, no pot viatjar a través de buit.
-          La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 m/s.

Una ona sonora és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi que es propaga a través de l'espai transportant energia.
Les principals característiques de les ones sonores són, la freqüència i l'amplitud.
-          Freqüència és una mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment en un temps determinat, en el cas del so indica el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és el hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.
-          L'amplitud és la magnitud del canvi d'un sistema oscil·lant a cada oscil·lació, indica el valor de l'amplada de l'oscil·lació en relació al seu valor mig.

El to i el timbre són dos atributs que ens permeten diferenciar els sons.
-          Timbre és una qualitat que ens permet diferenciar dos sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat sonora. Aquest, és conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmònics.
-          To és la qualitat del so que ens permet distingir dos sons, per exemple: dues notes musicals entre si. El to depèn de la freqüència de l'ona. Parlarem de tons greus, migs i aguts, depenent de la freqüència que tingui el so. És a dir, és la característica que ens permet distingir un Do d'un Re produïts per un mateix instrument.
Les qualitats del so, són els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.

DEFINICIÓ
SENSACIÓ AUDITIVA
Altura
Nombre de vibracions per segon (freqüència).
Es mesura en HERTZ (Hz).
SONS AGUTS:
    (major freqüència)
SONS GREUS:
    (menor freqüència)
Intensitat
La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada.
Es mesura en DECIBÈLICS.
SONS FORTS:
     (major amplitud)
SONS SUAUS:
     (menor amplitud)
Timbre
És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents
Sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument.
Duració
Persistència de l'ona sonora
SONS LLARGS:
     (més duració)
SONS CURTS
     (menys duració)
Les qualitats del so
Qualitat
Durada
Altura
Intensitat
Timbre
S’expressa
llarg - curt
agut - greu
fort - fluix
instrument o font sonora
(ex. trompeta)
Ve donada per
el temps
la freqüència d'ona
l'amplitud d'ona
els harmònics
Elements musicals que general
figures musicals, ritme i moviment
notes musicals, melodia  i harmonia
dinàmiques
timbre, instrumentació