1. Què és el JAZZ?
El jazz és un estil de música difícil de definir, ja que en la major part dels casos el seu estudi teòric s'ha donat des dels principis de la música clàssica per musicòlegs europeus i el jazz es resisteix a ser donat des de fora del seu propi univers .
El jazz, com moltes altres arts s'explica a si mateix, i només l'experiència de la seva audició permet comprendre'l.
Historia
El jazz és un estil de música difícil de definir, ja que en la major part dels casos el seu estudi teòric s'ha donat des dels principis de la música clàssica per musicòlegs europeus i el jazz es resisteix a ser donat des de fora del seu propi univers .
El jazz, com moltes altres arts s'explica a si mateix, i només l'experiència de la seva audició permet comprendre'l.
Historia
És el gènere musical nascut en les comunitats negres del sud dels Estats Units que és caracteritza per una gran riquesa rítmica i que és el resultat d'un fraseig que no es basa en el temps principals del compàs, sinó que els envolta, s'hi anticipa i proporciona a la música un pols accentuat i una sensació de predomini del ritme, sigui quin sigui el tempo. Sobre l'origen de la paraula “Jazz” hi ha moltes teories, però els especialistes no es posen d'acord. És evident que el Jazz es produeix de la unió d’elements d'origen negre, com el ritme, euroafricans, com la melodia i europeus, com l’harmonia.
2.Característiques:
- Superposició de ritmes regulars i irregulars, amb la utilització de notes a contratemps i síncopes. Ambdues consisteixen en una alteració del ritme, es tracta d'accentuar una part dèbil del compàs, però mentre que la sincopa continua a la part forta, les notes a contratemps acaben abans de començar la part forta següent.
- La improvisació. La forma més comú dels temes de jazz clàssic (anterior al free jazz, anys 60) és la forma cançó (AABA). Cadascuna de les parts sol tenir 8 compassos. El músic de jazz al improvisar crea noves melodies, pot fer-ho adornant les melodies existents o creant noves línies per damunt de les harmonies donades, que són a la base de tota la composició.
3. Instruments
El jazz és una música d'arrel africana amb elements occidentals, això es reflecteix en els instruments que s'utilitza, es divideixen en dues classes: els que marquen el ritme i els que toquen la melodia.
El jazz és una música d'arrel africana amb elements occidentals, això es reflecteix en els instruments que s'utilitza, es divideixen en dues classes: els que marquen el ritme i els que toquen la melodia.
- Rítmics:
Bateria. Es va començar a utilitzar molt aviat però com un instrument secundari, que acompanyava als solistes. Aviat es va convertir en un dels més importants de qualsevol formació.
Contrabaix. Tocat directament amb els dits. A vegades se substituïa per una tuba.
Contrabaix. Tocat directament amb els dits. A vegades se substituïa per una tuba.
- Melòdics:
Piano. Utilitzat ja en el ragtime, va passar al jazz com instrument protagonista.
Trompeta. Va tenir una importància enorme fins als anys 40 en què va ser reemplaçat per el saxòfon. Abans de la trompeta es feia servir un instrument semblant, la corneta.
Saxòfon. Es va posar de moda amb Coleman Hawkins i va passar a convertir-se en solista a partir de la revolució de Charlie Parker.
Banjo. Era el instrument més important de la música popular nord-americana. Es va utilitzar fins als anys 20, després va ser substituït per la guitarra.
4. Agrupacions
Les agrupacions instrumentals en jazz són molt variades, poden anar des d'un instrument solista a grans bandes de fins a 50 músics.
Les agrupacions instrumentals en jazz són molt variades, poden anar des d'un instrument solista a grans bandes de fins a 50 músics.
Les més comunes són:
- TRIO. Format generalment per dos instruments rítmics (bateria i contrabaix) i un melòdic, que sol ser el piano o la guitarra. Aquesta agrupació es va posar de moda a partir dels anys 40 amb el inici del jazz modern.
- QUARTET. És l'agrupació més característica, consisteix en afegir a l'anterior un instrument de vent, trompeta o saxòfon. En un quintet hi haurà dos instruments de vent.
- BIG BAND. Les més comunes compten amb una secció de ritme (piano, contrabaix, bateria i guitarra) i una altra de vent (saxofons, trompetes i trombons). L'època més important d'aquest tipus d'agrupacions va ser en els anys 30 o "era swing".
Informació estreta de:
http://www.monografias.com/trabajos/jazz/jazz.shtml I per acabar uns videos:
Quartet de jazz
Pau Florit Camps, 1r Batxillerat.
