LA FORMA MUSICAL

Autor: JOAN GONZALEZ PALLISER

La forma musical podem dir que és la manera en que s'estructura una peça musical, es a dir l'ordenació dels diferents temes o variacions que el compositor ha elegit.

Tipus de formes musicals:

1. Formes basades en la repetició per seccions:

• Forma Primària: Aquesta forma és la més simple de l'estructura musical, i consta d'una sola frase que es repeteix diverses vagades. Canviant l'estrofa, però la melodia AAA.
• Forma Binària: Forma dividida en dues seccions: si és del tipus AA la segona repetició no pot ser exacta a l'anterior, sinó seria primària, així que ha de tenir alguna modificació A'. i si és de tipus AB, la primera tindrà un final suspensiu i la segona conclusiu.
  
  
  
  
  
  
  
• Forma Ternària: És una estructura de tres parts a partir de totes les combinacions possibles: ABA, AAB, ABB, ABC. Habitualment els compositors utilitzen l'estructura: ABA', on A seria el tema principal, B el contrast i A' la variació del tema principal. Una variant d'aquest seria: AABA.
  
  
  
  
  

• Rondó: És la forma on hi ha un tema principal que es repeteix, i estre cada repetició hi apareix un tema que contrasta: ABABA o ABACA. La repetició del tema principal s'anomena tornada (“estribillo”), i li dona uniformitat al tema, i els temes que contrasten episodis o estrofes, i donen un interès a l'oient.
  
  
  
  
  
• Formes basades en les variacions:

• Tema amb Variacions: És una forma en la que s'aplica una variació en la majoria de casos que es presenta en una secció independent, que presenta una modificació diferent més o menys allunyada a l'original. Així el compositor va canviant el ritme, la melodia, el compàs, el registre, però sempre recordant el tema del que parteix l'obra.

3. Formes basades en les imitacions: Les imitacions són el principi fundamental de la polifonia, que consisteix en repetir un fragment melòdic en una varies veus diferent a la del model.
   Diferents tipus d'imitacions:

> Moviment directe: Es mou en la mateixa direcció.

> Moviment contrari: Es mou en direcció contrari canviant els intervals.

> Moviment retrograde: Es mou a partir de dreta a esquerra respectant els intervals.

> Moviment retrograde contrari: Els intervals canvien i es mou de dreta a esquerra.

> Moviment d'augmentació: Es canvien les figures per unes de major valor.

> Moviment de disminució: El valor de les figures canvia per unes de menor duració.

• Canon: És quan una imitació és sostinguda llarg temps i persisteix en tota la composició. En el canon una veu inicia la melodia i successivament les segueixen les demés, imitant la melodia original.
  1ª veu
  
  
  
  2ª veu
  
  
  
   
  3ª veu
  
  
    
  • L'Invenció: A diferencia del canon l'invenció no es limita a imitar el tema de forma rigorosa, sinó que el varia.
  
  
• La Fuga: És una composició polifònica, normalment escrita per instruments de tecla, que es desenvolupa en un sol moviment, basant-se en la tècnica de l'imitació. És una obra per a diverses veus, que té una estructura complexa que basicament consisteix en la repetició constant d'un tema o melodia principal anomenat subjecte, que va acompanyat per temes secundaris. El subjecte o tema principal se presenta per primer cop en una sola veu i després es van interpretant les demés veus. Així el tema reapareix constantment juntament amb els temes secundaris i al final de la fuga les veus acaben en un final comú.
  
  
  
  
  
  4. Formes basades en el desenvolupament o elaboració temàtica:
• Forma Sonata: És una obra per a pocs instruments (un o dos), normalment un piano acompanyat per un violí o altre instrument. Aquesta es desenvolupa normalment en quatre moviments contrastant en velocitat i caràcter: Allegro, Adagio, Minuet i Presto. La manera d'estructurar el primer moviment és la més utilitzada per els compositors del Classicisme i es coneix com a “forma sonata”. Estructurada en tres parts anomenades: exposició, desenvolupament i reexposició.
  
  

  Seccions	EXPOSICIÓ				DESENVOLUPAMENT	REEXPOSSICIÓ
  Temes	A	Pont	B	Coda	Elaboració d'algun aspecte de l'exposició.	A	Pont	B	Coda
  Harmonia	I Tònica	Modulant	V Dominat o relativa	V	Modulant, normalment a tonalitats llunyanes.	I	No modulant	I	I Conclusiva

  
  
  
  
• Exposició: El compositor presenta la melodia sobra el que es basa tot el moviment. Normalment són dos temes o grups de temes. El primer està en la tonalitat principal de l'obra i sol ser enèrgic, i el segon es troba en una altre tonalitat i és més cantable. I entre els dos hi sol haver un enllaç anomenat pont.
• Desenvolupament: És la part més lliure i creativa en la que el compositor maneja tota la material exposat elaborant totes les possibilitat musicals que ofereix.
• Reexposició: El compositor torna a exposa el material de l'expositor, presentant-lo d'una manera lleugerament diferent, amb el segon tema en la tonalitat inicial de l'obra. Finalment se tanca el moviment amb un breu fragment conclusiu anomenat coda.