Hola, aqui teniu un video amb l'audició que correspon a contratenors. La interpretació amb les veus d'Emma Kirby ( soprano) i James Bowman ( contratenor). Què disfruteu!
Stabat mater. Pergolesi
Afegim un video proposat per Gregorio, on podem "veure" als cantants. També podriem saber a quin cantant correspon cada part si llegim la partitura.
Pergolesi-Bach with Emma Kirkby 1st part
Si llegiu els comentaris posteriors podreu descobrir en què consisteix en realitat aquest video.
Pel tema de la veu humana i instrumets en general podeu visitar els podcast d´abaix. El programa de Radio Nacional "Museo de los intrumentos" és molt interessant.
ResponEliminahttp://www.rtve.es/podcast/radio-clasica/museo-de-instrumentos/pagina-3.shtml
... per cert, el programa del 25 d´abril (Museo..) parla del piano i també del piano preparat.
ResponEliminaMolt bona l'audició!!
ResponEliminaDomés tinc una pega xo... s'haurien de veure els intèrprets quan canten perquè cuasi no es distingeixen les veus.
Aquí vos deix un vídeo de la mateixa peça on es poden veure els dos intèrprets:
ResponElimina-Emma Kirkby (soprano).
-Robin Blaze (contratenor).
juntament amb un septet de corda. Esper que vos agradi molt!!
http://www.youtube.com/watch?v=Fp0HrqYVCQo
Bona observació, Gregori.
ResponEliminaVolia demanar-te si creus que la intervenció de la resta dels sentits (la vista per exemple)condicionen les respostes emocionals del públic, com ho veus?
Per altra banda certs coneixements previs a una audició, poden matitzar o modificar la nostre opinió sobre un esdeveniment sonor?
He copiat un bocinet d´un llibre de L.Meyer sobre semiòtica i música que diu:
..."Por poner otro ejemplo: si uno esta oyendo una campana dando las horas y sabe, porngamos, que son las diez, entonces la decima campanada se percibira probablemente con un acento y mas larga que las otras, aunque de hecho todas la campanadas sean iguales en intensidad y duracion"
Sí, crec que la resta de sentits poden condicionar les respostes emocionals del públic, cobre tot en aquests tipus d'audicions, ja que , si no es veu, es difícil saber si son dues veus femenines o , com en aquest cas, una veu femenina i una masculina com és la de contratenor. Ja que les dues veus s'assemblen molt.
ResponEliminaTambé crec que uns coneixements previs a l'audició poden condicionar la nostra opinió sobre aquesta, ja que no és el mateix una persona que està acostumada a aquest tipus d'audicions i que les ha treballades (com és el meu cas) que una persona que no està acostumada a aquests tipus d'audicions.
ok (1p)
ResponEliminaSi algú vol comentar-ho ja ho sabeu!
Trob l'audició molt bona, això que no sol escoltar aquest tipus de música. Amb permissió, voldria respondre a les preguntes fetes a Gregori.
ResponEliminaCrec que com més sentits s'apliquin a una funció (ex: escoltar música) la percepció d'una mateixa cosa canvia, a millor, pitjor o simplement diferent. Els coneixements previs en música, inevitablemente, canvien la visió d'una audició. Com un guitarrista, es fixarà automàticament en els sons de la guitarra canviant així la seva visió de conjunt.
En quant a "Stabat mater", l'he escoltada dues vegades. La primera només per saber de què anava la cosa, i m'ha agradat. Després d'unes recerques he trobat que la lletra, en llatí, parla del dolor de Maria en veure el seu fill Jesús en la creu. L'he escoltada una segona vegada, un altre món ...
PD: Jo som l'usuari "NO", petit error d'inscripció.
ResponEliminahola Alexander,
ResponEliminadius que la segona "un altre món". Imagino que un món ... millor que el primer no? I coincidim en que si bé deus haver retingut en la memòria alguns elements musicals aquests són pot ser insuficients per recordar-la per complet, però suficients per tornar-la a escoltar. Llavors diguem que l´audició que has fet ha donat el seu fruit: has exercit un sentit crític envers un obra d´art sonora.
Si a mesura que anaves escoltant l´obra pensaves que t´agradava, llavors probablement la música fèia complir les teves expectatives. Aquesta és la teoria de la co-construcció de Paul Hindemith: en escoltar música i en paralel escoltam la que voldriem sentir. Si les dues coincideixen, ens agrada.
Hi estàs d´acord amb aquesta teoria?
Parlant de calcs i altres coses, escoltau l´enllaç d´abaix (un salm de Bach) i l´Stabat mater de Pergolesi a veure si algú hi veu semblances.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=DNH-4t-rLnc
http://www.youtube.com/watch?v=QYsjwKuC-Wg
Perfectament d'acord amb la teoria, però personalment també arriba a agradar-me una audició quan aconsegueix crear sorpresa tot i tenint sentit, sense rompre la continuitat musical ni crear un canvi molt brusc en la melodia.
ResponEliminaok,
ResponEliminaescolta la peça de Cage i observa que aquesta obra com moltes d´altres de Cage no es tractada com un objecte: ni comença ni vol acabar, resta en la memòria a mode d´atmosfera.
Ja sabeu lo que deia aquest compositor nord-americà, no?: hi ha més música en un bosc que en cap sala de concerts.
Moltes gràcies per la teva aportació Gregori, tens tota la raó. M'agradat molt la teva proposta de video, i si et sembla bé l'afegiré a l'entrada per tenir-ne les dues. Es veritat què també val la pena conèixer en què consisteix el "Stabat Mater". Sempre es poden fer diferents plantejaments. Pots donar tota la informació, o crear unes ganes per conèixer.
ResponEliminaUn saludo
I clar, gràcies a Xavier, podem distingir entre la peça de Pergolesi, amb el text del "Stabat Mater" ( Stabat Mater dolorosa...), i la interpretació del salm 51, BWV 1083 "Tilge, Höchster, meine Sünden", composat per Bach. L'audició que ha proposat Gregorio correspon al salm de Bach, en el qual el genial compositor ha emprat la música de Pergolesi per musicar el text del salm.
ResponEliminaAixí, si volem conèixer la composició de Pergolesi no veiem qui comença o qui segueix, però això ho podrem aclarir gràcies al calc de Bach.
Gènial! I a més sorgeix aquest debat metafísic de la música. Com es relacionen el cervell i les emocions amb la música? bon debat, si coneixem una obra quan l'escoltem, o si coneixem el seu motiu compositiu, canvia la nostra percepció i emoció al escoltar-la. Però també hi ha la sorpresa davant d'una obra nova com diu Alexander. El "stabat Mater" de Pergolesi és una d'aquestes obres.
La música mou els afectes, així els budistes no volen escoltar altres músiques que les del seu ritu perquè les seves emocions no siguin manipulades des de l'exterior.
Com pensau és d'especial la música?
A la Petita crònica d´Ana Magdalena Bach (apòcrifa), narra l´autor/a escenes domèstiques viscudes durant el segon matrimoni del compositor. "Quant els fillets tots dormien al llit Sebastián i jo ens dedicavem a transcriure i copiar obres d´altres compositors i d´ell matex. Moltes vegades, inspirat per algun fragment abandonava la tasca i començava una obra pròpia"
ResponEliminaVos recomanaria la lectura d´aquest llibret!