Parlem de textures, per als que ja en sabeu d'aquest tema, podeu disfrutar d'aquest video del Allegro de "La primavera" de les Quatre Estacions de Vivaldi.
I les preguntes seràn: quines textures empra Vivaldi en aquesta peça?; Podeu fer un comentari per relacionar-les amb l'època de la mateixa?
http://www.youtube.com/watch?v=Uxs5O6hMBvg
Partitura completa del concert de La primavera de Vivaldi. El video correspon al 1r moviement Allegro.
He escoltat i mirat aquest video unes quantes vegades, i m'ha sorprès
ResponEliminabastant.
A capella es pot escoltar molt millor les diferents veus que fan de
baixos i les que fan la melodia. Vivaldi en aquesta peça utilitza
algunes textures com la polifonia que és quan diferents veus sonen simultàniament i en alguns moments fan eco.
Al principi de la peça es pot dir que apareix homofonia, que totes les veus alhora fan el mateix ritme però amb diferents notes, per poca estona
perquè després la veu del baix continu canvia de ritme.
La textura típica del Barroc es la melodia acompanyada i baix continu,
on la melodia mes aguda és la protagonista i es on es centra tota
l'expressivitat, les veus d’enmig acompanyen la melodia, mentre que
el baix continuo és la veu mes greu i és tan important que sempre
acompanya la melodia.
Sandra Mercada Janer
Molt bé Sandra l'aportació en quant a la textura predominant al Barroc.Però voldria afegir una correció. El efecte d'eco no té res a veure amb la textura contrapuntistica. Quan parles de polifonia, t'hauires de referir al fet de que hi ha moments en què les veus fan desenvolupaments independents unes d'altres, com en la secció dels diferents cants d'ocells. En aquest cas es tracta d'una polifonia contrapuntistica. És cert, què hi ha moments homorritmics entres les veus que donen peu a seccions de melodia acompanyada ja què destaca la melodia del violí solista doblada pel primer violí.
ResponEliminaUn altre cosa a millorar és l'expressió escrita de termes específics de la terminologia que estàn en un altre llengua, com el terme "A capella", normalment s'ha d'escriure en cursiva, però veig què el processador del blog no ho permet, per tant ho pots escriure entre cometes.
Aprofitaré per afegir al comentari la partitura de la peça per tal què pogue fer una audició més completa de la textura.
E cercat una altre video que també canten "A capella". Son les mateixes dones del video anterior que canten Eine kleine Nachtmusik del compositor Mozart.
ResponElimina"A capella" o escoltam en tot moment. Hi diferencien dues veus les qui fan la melodia i les qui l'acompanyen. En Mozart utilitza com a textura la polifonia que es quan sonen diverses veus melòdiques, independentment unes de les altres. Podem destacar en en l'estribillo fan una textura Monofònica que es quan totes les cantants fan la mateixa melodía. L'estribillo es el que trobam en la primera part, del segon 0,00 fins el segon 0.11.Es va repetint al llarg de tota l'obra.
Aquesta obra es del Classisisme que data del 1750- 1810. Aquesta obra es de l'any 1787.
La textura predominant és la melodia acompanyada, però el contrapunt no s'oblida del tot, especialment al final del període.
Maria de la Fuente Gornés.
http://www.youtube.com/watch?v=VOxXwxe6TCc&feature=related
És molt interessant com escoltant "A capella" es poden diferenciar tan bé totes les veus. He cercat un altre video on canten les les matexes dones que les del video de na Maria. Al principi apareix només una veu. Despres s'afageixen altres veus acompanyant-la. Hi ha polifonia. Cada veu repeteix sempre la matexa melodia, mentre s'en van afegint d'altres.
ResponEliminaAndrea Pons Martínez
http://www.youtube.com/watch?v=gYaovMxCveA&feature=related
Bé Maria està el comentes de la textura al Classicisme. Quant a la peça comentar què la textura predominant és la de la melodia acompanyada, adient a l'època. A més trobem passatges de textura contrapuntistica( polifonia, on les veus dialoguen amb diferents motius), i com bé has dit monofonia en certs moments com a la tornada o Ritornello. En aquests moments els instruments toquen a l'uníson, encara què en diferents octaves per la diferència de tessitures instrumentals.
ResponEliminaUna pregunta ens podries dir la traducció del nom de la peça? i, la seva forma musical?
Andrea, molt bé, efectivament hi ha polifonia. Com el nom indica és tracta d'una fuga. Ens podries comentar alguna cosa al respecte d'aquesta forma musical?
ResponEliminaI també algo sobre l'autor, ja què val la pena que el coneixem.
He escoltat tots aquests vídeos i m’he sorprès de totes les coses que es poden arribar a fer tan sols amb la veu, sense instruments que l’acompanyin. Per poder realitzar una cosa com aquesta calen anys de preparació i sobretot desarrollar molt bé la nostra oïda per tal de no desafinar, ja que si un del grup desafina un poc, fa que la resta del grup decaigui.
ResponEliminaAquests grups es tracten de música clàssica, del barroc o d’una fuga. Jo he cercat un grup que es diu Voca People. És un grup internacional de cantants “A capella” que canten diversos trossos de cançons clàssiques, dels anys 80 i 90 o cançons pop d’ara. Mesclen diversos estils de música, fins i tot arriben a fer beat-box que es tracta d’una habilitat de produir beats de bateria, ritmes i sons musicals utilitzant la boca, els llavis, la llengua i la pròpia veu. També es pot incloure el cant, l’ imitació vocal, la simulació de vent, corda i altres instruments musicals. El beat-boxing actual està connectat a la cultura del hip hop, essent uns dels elements més abundants.
En aquest vídeo comencen tots cantant amb homofonia perquè totes les veus canten a la vegada fent el mateix ritme però amb altures diferents. La primera cançó es diu Ameno- Era. Després continuen cantant dos membres del grup fins que la resta els segueix, canten una fuga de Bach anomenada J. S. Bach Toccata and Fugue in D minor. Seguidament canten una altre vegada alhora cantant “Al•leluia” i fan veure que s’assusten en veure als altres, aquesta s’anomena “Hallelujah messiah- George Frideric Handel. Segueixen amb The entertainer- Scott Joplin, aquesta l’acaben amb una semicadença ja que ens deixa en suspensió. Continuen amb Blind Guardian- Mr Sandman i segueixen amb In the mood de Glenn Miller. Continuen amb una varietat diferent fent un Rock and Roll que s’anomena Tutti Frutti de Little Richard. Després canten una cançó de Beach Boys. Van enllaçant els diferents temes fent veure que són guitarres i fan acords. Més endavant canten Long train running, Holiday-Madonna, Billie Jean-Michael Jackson, Sweet Dreams, Mory kante- yeke yeke, Smells like teen spirit- Nirvana, Wannabe- Spice Girls, Macarena, Cotton eyed Joe, Baby one more time- Britney Spears, Everybody dance now i per acabar canten I like to move it.
He cercat el títol de cada cançó perquè hem sembla molt interessant que es puguin veure les diferències que existeixen al cantar-les “A capella”.
http://www.youtube.com/watch?v=N6EYrqIn0yI
Marina Bosch Moll
La tradució del nom de la peça Eine kleine Nachtmusik vol dir La Petita Serenata Nocturna.
ResponEliminaés una serenata per a quintet de corda format per violí I i II, viola, violoncel i contrabaix.
Maria de la Fuente
Fuga, en música, és un tipus de composició de contrapunt i també de semipunt i, a la vegada, una tècnica de composició polifònica per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus.
ResponEliminaTal com suggereix el nom, en tractar-se d'una tècnica i una textura contrapuntística en la qual una veu fa sentir allò que uns moments abans ha fet sentir una altra, l'efecte resultant és que s'imiten, i/o que unes veus fugen de les altres.
Malgrat el fet que la fuga escolàstica estigui tan ben determinada, no hi ha acord entre els teòrics a l'hora d'establir si la fuga és més una forma musical o bé una textura musical.
La versió petita de la fuga rep el nom de fughetta.
La fuga presenta, normalment, una estructura monotemàtica. Aquest tema (el "subjecte") és pres per totes les veus de l'obra, fent-lo modular. Després que el tema va sonar en totes les veus, hi ha un episodi de desenvolupament, on el compositor fa servir tota una serie de procediments contrapuntístics més o menys establert, i, finalment, el tema torna a ser exposat.
Andrea Pons Martínez