Però no ha tingut en compte que nosaltres ja en sabem coses de la trompeta. Què ens pot aportar més?
Si volem analitzar timbricament una peça de trompeta, serà interessant conèixer les possiblitats tècniques del instrument, per així poder aprofundir més en els nostres anàlisis. Així Pau esperem el teu comentari al respecte.
Fa uns dies que estic esperant el comentari d'en Pau sobre la trompeta. Com que jo soc trompetista, esper que no us importi que faci el meu comentari personal aqui.
ResponEliminaEl so de la trompeta depèn de molts factors: el tipus de boquilla, ja que una boquilla amb unes parets més amples (com per exemple una megatone, que s'utilitza molt en les peces de jazz) provoca que la trompeta faci un so mes oscur per dir-ho d'alguna manera, la posició dels llavis o fins i tot, encara que costi de creure, també depèn del color, ja que una trompeta dorada té un so més dolç que una trompeta platejada.
L'àmbit de la trompeta va desde un fa# 2 fins a un la4, encara que es pot arribar fins a notes bastant més greus i fins a notes molt més agudes però la seva afinació ja es bastant més complicada.
Amb la tècnica adeqüada, es poden fer notes a velocitats que l'oïda humana no pot distingir una per una sinó que es sent com si fos un "glissando" aquesta tècnica es molt utilitzada per músics de jazz com Arturo Sandoval o el difunt Dizzy Gillespie (us deix el link d'un vídeo bastant interessant d'aquests dos grans músics que crec que us agradarà veure http://www.youtube.com/watch?v=_uOatfF9hYw )
Encanvi, amb la trompeta, també es poden interpretar peces que requeresquin un so molt dolç utilitzant notes llargues en una tesitura mitjana.
El so de la trompeta també pot canviar posant-li sordines a la campana un bon exemple es el principi vídeo anterior on els dos artistes utilitzen una sordina Harmon o Wah Wah però també hi ha altres tipus de sordina com la sttraight, la cup verst., la silent brass...
també es pot canviar el so posant la mà davant la campana i llevant-la, que provoca el típic efecte de wa-wa pero amb el so "comú" de la trompeta.
Esper que us hagui agradat el meu comentari i gràcies.
Què bé Gregori,s'agraeix el comentari d'un trompetista.
ResponEliminaExpliques questions tècniques en quant al material,i tal vegada seria interessant parlar també de les questions tècniques què pot controlar el instrumentista en la seva interpretació.
Espero que el teu comentari animi als trompetistes de Batxillerat i puguem aprendre més trets del instrument per emprar al nostres anàlisis.
Gràcies!
hola Elena i a tots els participants d´aquest Blog musical.
ResponEliminaReferit a l´instrument de la trompeta i en general als instrument de vent m´agradaria ampliar la informació que heu donat i especialment pel que fa a les possibilitats tímbriques que ofereixen. Per exemple, s´ha parlat dels glissandi però me faria falta saber si es poden fer des de qualsevol nota o per contra hi ha algun registre on el trompetista es senti més còmode per executar-los. De fet vos he de dir que en el cas del clarinet només és possible fer-los des d´algunes notes concretes i no en tota la gama de sons (els greus es veuen impossibilitats).
També volia referir la qüestió dels multifònics. Una de les característiques de la música del segle XX ha estat explorar totes les capacitats tímbriques dels instruments, a més de fer-ne de nous. Encara pens que la imitació ha motivat aquestes troballes, i que per exemple en els glissandi, què millor que copiar l´instrument més hermós i perfecte que la veu humana? M´ha passat moltes vegades que en escoltar algunes músiques de jazz sent al trompetista i veig la cara i la boca d´un músic negre, com si fora ell el mateix instrument. Me pareix que Louis degué tocar tant la trompeta que al final cantava com ella.
Al igual que en els instruments de vent la veu humana també pot fer efectes de multifònics tal i com ens explicava n´Elena en passades entrades. El Xöömij, diafonisme que en alguns pobles de mongòlia com per exemple els tubians empren, seria una tècnica vocal propera als efectes aconseguits pels multifònics dels instruments de vent.
Esper haver fet una entrada interessant per vosaltres,
... i fins aviat.
Molt interessant Xavier. Espero què els trompetistes ens puguin dir algo respecte a la tècnica de fer més d'un so, i d'altres questions relatives a la seva interpretació.
ResponEliminaCOMENTARI DE PAU FLORIT ( ho publico jo perquè ell no ha tingut un accés correcte)
ResponEliminaPor lo que veo, Gregori, ha hecho un gran comentario, y lo ha explicado muy bien. Y para no repetir algunas cosas, he buscado información sobre libros importantes y que utilizo, y seguramente Gregori también. También algunos pasos para aquellos que empiezan a tocar la trompeta.
Perdón por no haber publicado el comentario antes. Bueno, aquí tenéis un cometario sobre la técnica de la trompeta y un par de libros interesantes para el aprendizaje del instrumento.
TÉCNICA DE LA TROMPETA.
Primeros pasos.
Todo ha de ir coordinado con nuestra respiración, que debe ser adecuada para lo que debemos tocar. Es decir; la capacidad de aire requerida debe ser la necesaria para lograr mantener la columna de aire durante toda la duración de las notas. Esto dependerá fundamentalmente de una buena técnica al momento de respirar. Algo realmente importante, y que debemos cuidar desde el comienzo al estudiar cualquier instrumento de viento, no solo trompeta.
Los primeros ejercicios deben tocarse:
- Lentamente
- Manteniendo el sonido respetando la duración de cada figura
- Marcando bien las notas
Estos ejercicios preparatorios nos ayudaran a obtener una sólida base en la ejecución del instrumento, esto es; ataque, afinación, sonido. Lo que dará como resultado la confianza necesaria para una interpretación segura y principalmente afinada en la Trompeta.
2. MÉTODOS PARA EL ESTUDIO DE LA INTERPRETACIÓN
Método Arban para Trompeta
El método completo de trompeta (en francés Grande méthode complète pour cornet à pistons et de saxhorn par Arban), conocido comúnmente como método Arban, es un método pedagógico para los estudiantes de trompeta, corneta y otros instrumentos de viento-metal con pistones. La edición original fue publicada por Jean-Baptiste Arban en 1864 y nunca se ha dejado de editar porque es usado por los intérpretes actuales. Contiene cientos de ejercicios que incrementan gradualmente su dificultad. El método comienza con bastantes ejercicios básicos y avanza a composiciones muy avanzadas, incluyendo diferentes arreglos del "Carnaval de Venecia". Posteriormente fue editado por Edwin Franko Goldman y Walter M. Smith y anotado por Claude Gordon.
El método Arban incluye 150 canciones dentro de la sección "El arte de la frase", 68 Etudes, 14 estudios característicos, estudios avanzados, solos de trompeta, numerosos ejercicios para practicar la ligadura, escalas, ornamentos y posiciones de la lengua.
El Método ARBAN, es uno de los libros dedicados al aprendizaje de la trompeta más usado en el mundo. En él se desarrollan de forma progresiva y muy didáctica todos los elementos necesarios para adquirir un dominio en la ejecución de este instrumento. Es el método elegido por numerosos conservatorios y academias de música.
EstÁ divido en tres partes:
1) La primera de ellas dedicada a la iniciación en la trompeta. Donde desarrolla conceptos tales como: Lectura de figuras, escalas mayores, flexibilidad, adornos…
2) Una segunda parte apuntando al estudio de intervalos, acordes y cadencias.
3) Y por ultimo una tercera dedicada a estudios característicos, fantasías y variaciones.
2. YAPA – COMO IMPROVISAR JAZZ . PLAY A LONG
El libro del conocido músico Jamey Aebersold, dedicado a la enseñanza de los fundamentos del Jazz. Esta catalogado como uno de los mejores escritos hasta el momento. Sumándole a esto la existencia de una versión en español.
Este volumen es parte de una colección de más de 100 libros, donde la gran mayoría están dedicados a difundir los más conocidos Standard de Jazz. Y una minoría abocado a los fundamentos básicos de la improvisación en el Jazz.
La gran ventaja de esta gran colección, llamada Play a long (tocar solo), es que está escrito para aquellos que recién se inician en le mundo del Jazz y la improvisación.
Fuentes:
http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9todo_Arban
http://feedraider.com/item/9747069/Taller-de-Trompeta/Metodo-Arban/
Jo personalment, e cercat informació sobre les tecniques de la trompeta, ja que ma semblat interesant el tema que ens a proposat el company de classe, Pau Florit. Us vull explicar com funciona el picat dels trompetistes,
ResponEliminatot això dependria també de l'habilidad de cada trompetista, es a dir, en quina facilidat tenen amb tira l'aire ràpid i amb cantidat reduida i tellada, mentres tant amb la llengua la passes rapidament per derrera les dents de devant i segons lo rapid que el trompetista passi les dents, fara el picat mes lleuger. Amb la llengua hi ha que prononciar la silaba ( Ta)
hi ha tres tipus de picats qeu son picat simple doble picat i triple pica.
Aquesta informació le trobada per internet, però com que e trubat dificultats per entendre segons quines coses, he consultat a un trompetista que conec,i mu ha explicat bastant millor.
Jo seguire el comentari den Joan Franco sobre el tipus de picats, ell a explicat el picat simple jo intentere d'explicar el doble perque s'entengui.
ResponEliminaEl doble picat s'empre per picar les notes que son masse ràpides per picarles amb el simple aixo normalment ens facilita alguns tipus de pesses o d'alguns tipus de pessatges be are a lo que anave per fer el doble picat san de pronunciar primer la síl·laba (Ta)i despres la síl·laba (ka)aixo tambe pot ser molt lios ja que depen de l'habilitat de cade trompetista la forme de tirar l'aire es mes o menys igual que la del picat simple pero mes rapid i amb l'ajuda de la llengua fas les pronunciecions el doble picat sol ser mes facil sobre una meteixa nota pero es preferible tamber seberne fer per exempla al segon estudi de Clarc llibre que cualsevol trompetista a de tenir segur el doble picat tambe pot costar bestant al principi ja que no si esta acostumat i la llengua se pot enredar pero a basse de pràctica es sol aconseguir esperu aberu explicat be.
Hola de nou a tots!
ResponEliminaIntentaré respondre a la pregunta d'en Xavier sobre els glisandis i intentare pulir un poc mes axo del doble i triple picat:
En quant als glissandis, normalment surten millor en els registres mes greus i més aguts, ja que l'objectiu d'aquesta tècnica es que es senti un so que es mou i no les notes que hi ha dins aquest so, en canvi, el trompetista es sentira sempre més còmode en un registre intermig com es normal.
En quant al coment d'en Pau: sí, jo també he tocat i estic tocant l'Arban, ja que per aqui es considerat, per dir-ho d'alguna manera, com la bíblia del trompetista. jaja
En quant a aquesta moguda dels picats que s'ha montat per aqui, tot es més senzill d'una forma pràctica:
Per al picat simple, l'ùnic que s'ha de fer es pronunciar la síl·laba Ta.
Per al doble picat, Ta Ka.
I per al triple picat, Ta Ta Ka.
L'única diferència (a part d'aquesta) que hi ha entre el doble i el triple picat és que el doble s'utilitza en figures de subdivisió binària (semicorxeres, fuses...), ja que hi ha dues síl·labes; i el triple picat en figures de subdivisió ternària (tresets, sextets, o corxeres en un 6 per 8, per exemple...)
Esper haver-ho deixat tot un poquet més clar.
Fins aviat!
Moltes gràcies Gregori, crec que finalment ha quedat més aclarit el tema dels picats. Molt interessant també l'aclariment dels glissandos.
ResponEliminaI no puc evitar demanar als meus alumnes que emprin els signes ortografics per a escriure amb claredat, l'escriptura sense comes o punts és molt difícil de llegir!!
Ànim ho aconseguirem!
Recomano que els trompetistes escoltin aquesta cançó. http://www.youtube.com/watch?v=Mow-kqAJBAw&feature=related
ResponEliminaI que em donin la seva opinió.
Gràcies