MÚSICA DE LES ILLES BALEARS 1: EL FANDANGO DE CIUTADELLA

Autora: ESPERANÇA MOLL

EL FANDANGO
El fandango és una dansa espanyola de caràcter popular, de ritme ternari i de moviment ràpid. És un dels tipus més antics de dansa espanyola i un dels balls tradicionals més estesos. Va sorgir a finals del s.XVIII.
El Fandango s’acompanya normalment amb guitarres i castanyoles, a les quals s’afegeixen els instruments més típics de cada regió. En el cas concret de Ciutadella és acompanyat pel guitarró i el tiple, que són els instruments més típics del folklore ciutadellenc.
El Fandango de Ciutadella s’assembla, quant a l’estructura formal, al fandango de tipus andalús, i es divideix en dues parts: una d’instrumental i una altra  vocal-instrumental.
La part instrumental correspondrà sempre a la tornada (en menorquí “paseo”), on  la bandúrria pot variar la melodia cada vegada.

La part vocal-instrumental correspondrà sempre a la cobla, cantada per un solista acompanyat pels instruments (guitarres, guitarrons, tiple, bandúrria i castanyoles). Cada cobla correspondrà a un pas diferent, sempre amb la mateixa melodia (només canvia el text de la cançó). Així es van alternant tornada i cobla i, normalment, es canten fins a un total de 6 cobles, que poden arribar a un màxim de 12.

L’ordre d’entrada dels instruments en el fandango és: en primer lloc les guitarres en solitari i de forma anacrúsica en el segon temps; al segon compàs entren a la vegada el guitarró i el tiple; i en el quart compàs entre la bandúrria. Quan ja ha entrat la veu començarà el ritme amb les castanyoles, just al final del primer mot.
La tornada del fandango es basa harmònicament en l’alternança entre dominant i tònica, cada dos compassos, i  sempre en mode menor. Acabada la tornada, i just desprès que el cantor comenci la cobla, el fandango passa al seu relatiu major i segueix en aquest mode durant tota la cobla alternant cada quatre compassos amb el següent ordre d’acords:
Tònica (4 compassos)-Subdominant (4 compassos)-Tònica(4compassos)-Dominant(4compassos)-Tònica(2 compassos)-Subdominant(2 compasso) i acaba amb la cadència de Dominant del mode menor per conduir-nos una altra vegada a la tornada inicial.

L’estructura del fandango és:
Introducció instrumental (12 compassos sense castanyoles)
Tornada inicial (12 compassos sense castanyoles)
1a cobla (24 compassos amb castanyoles), 1r paseo (12 compassos: 8 amb castanyoles i 4 sense)
2a cobla (24 compassos amb castanyoles), 2n paseo (12 compassos: 8 amb castanyoles i 4 sense)
3a cobla (24 compassos amb castanyoles), 3r arronsa (16 compassos: 12 amb castanyoles i 4 sense)
4a cobla (24 compassos amb castanyoles), 4t arronsa (16 compassos: 12 amb castanyoles i 4 sense)
5a cobla (24 compassos amb castanyoles), 5è paseo (12 compassos: 8 amb castanyoles i 4 sense)
6a cobla 4a cobla (24 compassos amb castanyoles), 6è arronsa (16 compassos: 12 amb castanyoles) i finalitza el fandango.

La cobla del fandango està estructurada en sis frases (una menys que la jota). La primera, la tercera, i la cinquena frase ens condueixen sempre a la cadència de tònica major, la segona frase condueix a la cadència de subdominant, la quarta ens porta a la cadència de dominant i la sisena i darrera frase, en la primera part ens porta a la cadència de subdominant (dos compassos) i en la segona meitat ens retornarà (dos compassos més) a la cadència de dominant del mode menor per entrar de bell nou amb la tornada.
Així, la melodia d’aquestes frases estarà subjecta a les variacions harmòniques exigides per les diferents cadències i modulacions de cada vers exposades en el paràgraf anterior.
La melodia del primer vers de cada cobla interpretada pel solista entra sempre de forma acefàlica, es a dir després de l’atac que ve marcat pel ritme dels instruments.
La melodia instrumental de la bandúrria serà del tot independent de la melodia vocal de la cobla, la qual hi estarà sotmesa tan sols per les cadències de final de frase.

Les cobles generalment tenen text en menorquí, però també en trobem en castellà. Aquesta és quasi sempre una quarteta heptasíl·laba, i en rares excepcions és un quintet. Com que la cobla del fandango sempre té sis frases o versos, quan es tracti d’una quarteta caldrà repetir dos versos per fer la cobla sencera, i si és un quintet caldrà repetir-ne només un.
L’esquema més usual de repeticions és el següent, quan es tracta d’una quarteta:
1a (frase), 1a, 2a, 3a, 4a i 1a.
Si es tracta d’un quintet bastarà repetir només un vers, segons la forma més antiga, l’esquema és el següent:
1a (frase), 2a, 3a, 4a, 4a i 5a.
Un altra forma que també s’utilitza és:
1a (frase), 2a, 3a, 4a, 5a i 1a.