"La donna è mobile "...Cançó o Ària?

Autor: JOSEP MARQUÉS OLEO

Rigoletto, per situar-nos ràpidament, és una òpera de Giuseppe Verdi  – compositor romàntic[1] – en tres actes.  L’argument fa una crítica directe al govern francès renaixentista, fet pel qual, Rigolleto, tot i ser una obra bastant posterior, no passà la censura, i des de França –tot  i que l’obra havia estat encomanada per el teatre de Venècia (Itàlia ) La Fenice- es va exigir que l’obra fos cancel·lada.  A pesar d’aquest contratemps, gràcies a la diplomàcia dels administradors del teatre La Fenice, van poder arribar a una acord amb França i fet uns quants canvis al llibret, Rigoletto va poder ser portada als escenaris.

Per si no hi hagués agut prou entrebancs, Verdi, no va voler entregar les partitures de la cançó La donna e Mobile[2] al cantant ni a l’orquestra, ja que temia que a algú se li quedes la cançó [3] al cap,  l’anés cantant pel carrer i el públic ja coneixes el tema principal de l’obra. Per tant, el cantant i l’orquestra el dia de l’estrena de l’obra van interpretar per primera vegada aquesta cançó tant pulida i famosa.

 Tot i així, si abans parlava de que la melodia era pulida o bella, no podem dir el mateix de la seva lletra, que és una misogínia a tota regla. “ És sempre un miserable qui de les dones se’n refia” . D’aquí però, cal destacar que no és Verdi que sigui un masclista,  sinó el personatge. Amb això vol acabar de ridiculitzar-lo, ja que qui en uns orígens cantava aquesta cançó era el personatge que representava el rei francès, Francesc I de França.

Com a darrera curiositat, afegir que Rigoletto, és la segona òpera més representada al Gran Teatre del Liceu amb 359 representacions després d’Aída ,del mateix autor. Com és

(Aquí un enllaç de la cançó cantada per el tenor Roberto Algana)

http://www.youtube.com/watch?v=d58LR8U1PDM&playnext=1&list=PL2A4E548ABAE1F657

---

[1] El Romanticisme és el corrent artístic i polític propi de finals del segle XVIII i XIX. Aquest corrent es recrea en els sentiments i  la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.  En el gènere operístic, el Romanticisme es deixa notar amb la presencia d’abundants i importants parts corals, i un dramatisme sempre present. També és molt típic del Romanticisme donar tot el protagonisme a la part vocal deixant l’orquestral en segon terme fins al punt que en certs moments de la representació es busca la brillantor i el lluïment dels solistes més que la unitat escènica i conceptual de l'obra.

 

[2]La donna è mobile és una cançó de l’opera Rigoletto. Pertany al tercer acte. El seu compàs és de 3/8 i està escrit en Sol major. Veim aquí el tema principal de la cançó, amb un motiu ritmico- melòdic basat en la repetició de notes seguides ( per reforçar una idea, què en certa forma expressa enuig):

 

[3] La donna e Mobile segons els crítics d’òpera Marcel Gorgori i Roger Alier, no és una ària sinó que és una cançó. Dita teoria la posen de manifest en el seu programa de radio d’òpera “Històries de l’òpera: Grans Moments”. Malauradament, ells en el programa no ho justifiquen i jo he sigut incapaç de fer-ho ja que les definicions d’Ària i cançó habitualment són una mica massa confuses, almenys a les fonts que jo he consultat. Tot i així, he volgut fer cas de la veu experta i arriscar-me a dir que és una cançó i no pas una ària!