MÚSICA DE LES ILLES BALEARS 2: LA JOTA DE CIUTADELLA

Autora: ESPERANÇA MOLL

La jota és un dels balls més estesos per casi totes les regions espanyoles i, tot i que conserva sempre el ritme ferm, alegre i viu que la fa inconfundible, ha sofert variants i modificacions segons els costums, el clima i fins i tot el caràcter dels habitants de cada regió.
Sobre l’origen de la jota, sembla ser que té diverses procedències, en principi es va creure durant un cert temps que la jota havia arribat a Espanya a través d’un àrab anomenat Aben Jot allà pel s. XII. Però sembla ser que darrerament els historiadors no hi estan massa d’acord ja que no han trobat prou fonament per sostenir aquesta tesi, i per tant seria més cert que el nom de jota derives de sotar o xotar(saltar) i segons alguns indicis fins i tot aquesta dansa podria provenir d‘algun antic ritu de fecunditat. El que si que és cert, es que no s’han trobat documents que vagin més enllà del s. XVIII.

L a jota menorquina, més concretament la de Ciutadella presenta dues variants vulgarment anomenades jota de dalt i de baix. Es creu que aquets noms venen donats per la posició de la mà esquerra en el mànec de la guitarra, la qual es col·loca més amunt (dalt) o més avall (baix) segons el to de l’acompanyament.

La jota de Ciutadella és de ritme ternari i el seu moviment vindria a ser Allegro . Quant a la seva estructura rítmica ambdues seran de caràcter una mica més pausat que les jotes aragoneses, el grup de la qual pertany la jota de Ciutadella.
Harmònicament, es basa en l’alternança entre els acords de tònica i dominant en mode major, canviant d’acord al llarg de tota la jota, cada 4 compassos, d’una manera regular i successiva.

Les dues jotes estan formades per dues parts, també ben diferenciades com en el fandango, part instrumental i part vocal-instrumental.
La part instrumental correspondrà sempre a la tornada (en menorquí “paseo”). La part vocal-instrumental correspondrà sempre a la cobla, contada per un solista acompanyat pels instruments (guitarres, guitarrons, tiple, bandúrria i castanyoles).

 Cada cobla correspondrà a un pas diferent,  sempre amb la mateixa melodia, només canvia la lletra de la cançó.

Així es van alternant tornada i cobla i, normalment, es canten fins a un total de 6 cobles, que poden arribar a un màxim de 12.
L’acompanyament més típic està format per guitarres, les quals es confia la base harmònica del grup, i damunt d’aquest suport s’afegeixen altres instruments, bandúrria, llaüt, tiple i castanyoles.
La jota acostuma a començar sempre amb la tornada en la qual una melodia de caràcter animat viu i alegre és interpretada per la bandúrria.
La jota de Ciutadella té el costum de començar amb una introducció instrumental en la qual van entrant els instruments un darrera l’altra a manera de presentació.
La introducció comença de forma anacrúsica en el segon temps del compàs, amb la guitarra sola sobra l’acord dominant durant quatre compassos. Seguidament entren el guitarró i el tiple, desprès la bandúrria, seguidament la veu i per finalitzar les castanyoles un cop ja ha començat la cobla.
Així la introducció de la jota consta de 12 compassos, després dels quals segueix una altra frase de 12 compassos més, que és realment la primera tornada o paseo.
Després de la introducció i la primera tornada, entra ja la cobla, que consta de 7 frases de 4 compassos cada un, sumant un total de 28 compassos, desprès dels quals hi ha un altre fragment instrumental que és una nova tornada que varia d’una jota a una altra.
En la jota de baix, una vegada acabada la cobla, comença una frase instrumental de 8 compassos, manera de tornada amb l’acompanyament de les castanyoles que ens condueix un altra cop a la tornada inicial de 12 compasso, on les castanyoles s’aturen fins que entra la segona cobla.
Així es va repetint la mateixa estructura fins que acaba la sisena cobla, amb la qual una vegada finalitzada la darrera frase, la jota s’acaba en sec.
A la jota de dalt una vegada acabada la cobla comença una frase instrumental, però de 16 compassos, anomenada, arronsa, amb acompanyament de castanyoles.
Acabada aquesta frase, es va a la tornada inicial o “paseo” de 12 compassos en la qual les castanyoles s’aturen i no tornen a començar fins després de l’entrada de la segona cobla, d’aquesta manera, es va repetint la mateixa estructura fins acabar la segona cobla i finalitzar amb la part instrumental corresponent a la arronsa.
Aquesta variant de 8 compassos més que la jota de baix, permet als balladors realitzar un nou pas de ball l’arronsa.
En l’arronsa, els balladors formen un cercle i donen una volta completa, com si es perseguissin l’un en l’altre, fins que tornen un altre cop a la posició inicial i comencen una altra vegada el “paseo” amb la part instrumental de la tornada.

L’estructura de la jota de baix és:
Introducció instrumental (12 compassos sense)
1a tornada (12 compassos sense castanyoles)
1a cobla (28 compassos amb castanyoles)
1a tornada (8 compassos amb castanyoles)
2a tornada (12 compassos sense castanyoles)
2a cobla (28 compassos amb castanyoles)
2a tornada (8 compassos amb castanyoles)

L’estructura de la jota de dalt és:
Introducció instrumental (12 compassos sense castanyoles)
1a tornada (12 compassos sense castanyoles)
1a cobla (28 compassos amb castanyoles)
1a arronsa (16 compassos amb castanyoles)
2a tornada (12 compassos sense castanyoles)
2a cobla (28 compassos amb castanyoles)
2a arronsa (16 compassos amb castanyoles)
I així, fins arribar a la sisena cobla i després es fa l’arronsa per acabar la jota.

Les cobles de les jotes tenen sempre set frases o versos de quatre compassos ternaris simples cadascuna. Les melodies de les frases segona, quarta i sisena es van desenvolupant sota la funció de tònica per conduir-nos a la cadència de dominant, mentre que les frases primera, tercer, cinquena i setena ens condueixen a la cadència de tònica.
La melodia vocal d’aquestes frases de la cobla està només subjecta a l’alternança harmònica entre tònica i dominant; per tant, les frases són generalment esquemes senzills, i segons el solista que les interpreta presenten lleugers variants en forma d’ornaments o melismes que ens recorden tal vegada la influència àrab.
També és curiós observar que en les jotes, igual que en el fandango, la melodia de la cobla, no comença moltes vegades de forma tètica, sinó de forma acefàlica, just després de l’atac fort del compàs marcat tan sols pels instruments de corda (sense la percussió), ja que en aquest cas les castanyoles encara no entren fins que ha començat la cobla.
Cada cobla, igual que en el fandango, esta formada per un vers de quarteta heptasíl·laba; per tant, en tenir la jota set frases, s’hauran de repetir tres versos per fer la cobla completa.

En la jota de baix és costum molt antic i arrelat fer el següent esquema dels versos:
2a (frase), 1a, 2a, 3a, 4a, 4a i 1a
En la Jota de dalt l’esquema més usual dels versos és el que s’indica a continuació:
1a (frase), 2a, 3a, 4a, 4a i 1a.