- INTRODUCCIÓ A L’OBRA
El tema que he escollit per a analitzar és Garça Perdida de Dulce Pontes. La meva tria s’ha degut segurament a la capacitat que té la cantant portuguesa per a interpretar, definir i expressar els sentiments a través de la música. La subtilesa i fragilitat que la caracteritzen fan de la seva veu una emoció per a qui l’escolta.
Dulce Pontes (1969) és una popular cantant portuguesa, reconeguda internacionalment. La seva discografia es va iniciar amb un registre més pop, potser més comercial, que la cantant i compositora va anar deixant de banda per a decantar-se a una música més culta, com és la que la defineix actualment. En alguns dels seus treballs s’hi introdueixen també elements del jazz i del clàssic.
La seva activitat artística va contribuir en el renaixement del fado als anys noranta del segle passat. Dulce Pontes es distingeix principalment per la seva veu, que és versàtil, dramàtica i amb una capacitat fora del comú per transmetre emocions. Està considerada com una de les millors veus dins el panorama musical portuguès.
La seva trajectòria discogràfica està constituïda per nou projectes; el seu primer disc va ser enregistrat l’any 1992 (Lusitana) i l’últim (Momentos) l’any passat. En tots ells, l’artista està acompanyada per uns músics espectaculars que saben revestir les seves cançons d’una manera immillorable.
S'acostuma a definir-la com una artista de la world music; aquest fet sona irònic venint d’una cantant que, en els seus inicis va participar en el festival d’ ”Eurovision”.
Dulce Pontes destaca per la seva subtilesa a l’hora d’interpretar fados i altra música tradicional portuguesa.
El fado és l’expressió més popular de la música portuguesa; aquest gènere s’utilitzava per a expressar els mals moments de la vida a través del cant. Sembla ser que tenen el seu origen a les cançons dels esclaus africans, encara que les influències són múltiples per l’intens intercanvi de Portugal amb altres cultures a través del mar.
El fado ha vingut a representar el sentiment de frustració i fatalisme que els mateixos portuguesos utilitzen per a definir-se en moments posteriors a la pèrdua de l’Imperi i de la revolució dels clavells.
Es distingeixen dues versions de fados; els de contingut personal i sentimental, que es poden escoltar als barris i els que imposen el passat universitari en un registre més acadèmic.
Cal afegir que el tema escollit no ha estat composat per la cantant que l’interpreta; la música és obra de Leonardo Amuedo i la lletra de João Mendonça.
Les lletres de les cançons que interpreta Dulce Pontes estàn al nivell de la seva música. Són lletres cultes que tracten temes de la intensitat de viure la vida, de la llibertat, dels valors morals que ens puguin regir. El tema escollit, no es cap excepció dins la línia que caracteritza a la cantant portuguesa. Garça perdida, ens parla de la llibertat, o més bé de la seva recerca; el sentiment d’esclavitud que a vegades ens posem nosaltres mateixos mitjançant la creació de barreres imaginàries que no tenen cabuda en el món, però que nosaltres veim. Sentir-se com aquesta garça perduda no és res fàcil, ni res que crec que pugui explicar algu que ja ha après a volar. La lletra diu així:
Portuguès (original) Català (versió)
Anoiteceu S’ha fet de nit
no meu olhar de feiticeira, al meu esguard de fetillera
de estrela do mar, de céu, de lua cheia, d’estrella de mar, de cel, de lluna plena
de garça perdida na areia. De garça perduda a l’arena.
Anoiteceu no meu olhar, S’ha fet de nit al meu esguard,
perdi as penas, não posso voar, he perdut penes i no puc volar
deixei filhos e ninhos, els meus fills, els meus nius
cuidados, carinhos, no mar... he perdut i he deixat a la mar.
Só sei voar dentro de mim Sols sé volar al meu interior
neste sonho de abraçar en el somni d’abraçar
o céu sem fim, o mar, a terra inteira! El cel sens fi, la mar, tota la terra.
E trago o mar dentro de mim, I duc la mar arrelada a mí,
com o céu vivo a sonhar mentre viuré per somniar,
e vou sonhar até ao fim, i somniaré fins a la fi,
até não mais acordar... fins que no em torni a aixecar...
Então, voltarei a cruzar, I tornaré a solcar,
este céu e este mar. aquest cel i aquesta mar.
Voarei, voarei sem parar Volaré, volaré sens parar,
á volta da terra inteira. voltaré tota la terra.
Ninhos faria de lua cheia Nius faria de lluna plena
e depois dormiria na areia... i així dormiria a l’arena.
- CARACTERÍSTIQUES MUSICALS
a)
Forma i estructura: “Garça perdida” és un tema de forma binària AA’. Cada una de les dues parts (A i A’) de les que consta la peça, té tres seccions (A,B i C).
ESTRUCTURA:| |
- Introducció de guitarra Ad Libitum.
- La secció A, (16 compassos) té dues frases pràcticament iguals que anomenarem A i A’ (variació en la melodia). L’harmonia és la mateixa i ambdues acaben en tònica (repòs no total; no hi ha cadència autèntica); cal destacar d’aquesta part que la progressió harmònica es mou sobre un pedal de tònica que dóna un caràcter d’estabilitat.
- La secció B, consta de 16 compassos i es divideix en dues frases A i B que, pel que fa a l’harmonia, no coincideixen totalment. Malgrat ambdues tinguin el mateix període a, difereixen en el segon període; b acaba en tònica, i c amb una semicadència, que, dona peu al període C.
- La secció C, es diferencia de les dues anteriors perquè la seva divisió és asimètrica, ja que consta d’una frase de 8 compassos, i una altre de 4. La primera frase (A) es divideix en dos períodes d’harmonia idèntica amb una semicadència final a ambdues; la segona frase B, està composta per quatre compassos que conclouen l’obra en una cadència autèntica (V7-I), que no s’havia trobat fins al moment (totes les frases que resolien en I grau, no venien del V).
Aquesta mateixa estructura (part A) es repeteix DaCapo amb un caràcter imitatiu i realitzant petites variacions a la melodia, on la cantant fa
palesa la virtuositat de la seva veu; s’ha de dir que el contrast més gran entre A i A’ ve donat per l’expressió i la densitat instrumental. La part A’ ve introduïda per un pont de set compassos que ens anticipen la tornada al mode menor, després d’haver modulat a major en el període C. Un cop finalitzada la part A’, la cantant, acompanyada per la guitarra, interpreta una mena de Coda sobre l’harmonia del períodes a de la secció C. A pesar de la seva estructura ABC, pel que fa al contrast temàtic, l’obra es podria dividir en dues parts: les seccions AB per una banda i C, per l’altre.
A (16c) | |||
A(8) | A’(8) | ||
a(4) | b(4) | a(4) | b(4) |
B (16c) | |||
A(8) | B(8) | ||
a(4) | b(4) | a(4) | c(4) |
C(12c) | ||
A(8) | B(5) | |
a(4) | a’(4) | b(5) |
Intro | |||
||: I- | V7 | I- | IV-6 |
I- | VII bVI | I- | I- :|| |
||: IV IV (3era inv.) | II-7(b5) bVII9 | bIIImaj7 (1era inv.) | bVIIma |
1ª vest II-7(b5) | V7 | IV-6 | I-7 :|| |
2 ª vest II-7(b5) | V7 /V | V7 | V7 || |
I | III-7 | IV | V7 |
I | III-7 | IV | V  |
V7sus4/VI V7 /VI | VI-7 V IV | I | V7 |
1ªvest I | I- | bVI maj7 | bVI maj7 |
I- | I- | bVI maj7 | V :|| DaCapo |
2ªvest I | III-7 | IV | V7 |
I || | |||
Audio: el podeu escoltar a l'aula virtual, i també a SPOTIFY.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada