Autora: ESPERANÇA MOLL
EL BOLERO
Analitzant l’estructura del bolero, tot i que té lleugeres variants, sembla que prové d'un dels balls més antics d'Espanya: La seguidilla.
La seguidilla d’origen castellà, és una de les danses més antigues i conegudes ja des dels segles XVI i XVII. Era un ball molt utilitzat per l'alta societat espanyola fins a finals del segle XVIII.
El bolero i la seguidilla tenen molts punts en comú quant a la seva estructura, tot i que el bolero té un caràcter més lent, noble, majestuós i reposat.
Gràcies al ballarí Sebastián, el bolero es va conèixer l'any 1780, però hi ha dues versions sobre l’origen de la paraula bolero. Uns diuen que la paraula va sorgir veient ballar Sebastian Cerzo, un dels millors ballarins de la seva època, en visitar Castella, perquè quan ballava el pas que redoblava les variacions de les seguidillas semblava que volava. I d’allí ve la paraula volero o bolero.
Altres asseguren que el nom ve de les bolletes de passamaneria que portaven les gitanes en els seus vestits de ball i que es deien boleros.
El ritme del bolero és ternari, i va a 80 negres. El ritme sempre va marcat per les castanyoles, que fan un dibuix rítmic molt característic, això fa que és diferencií del fandango i la jota.
Els instruments més utilitzats són: la guitarra, la bandúrria, el llaüt i les castanyoles, sense que intervinguin altre instruments típics, com podrien ser el tiple i el guitarró.
L'estructura del bolero consta de quatre parts:
La introducció és una part instrumental, la qual comença amb la guitarra en tres acords de tònica en to major i que segueix amb la bandúrria i el llaüt, amb una melodia puntejada que es va desenvolupant durant tot el bolero a duet, té una durada de 5 compassos.
La Sortida és una frase de dos compassos a manera d'invitació per començar el ball. En aquesta sortida el cantor comença amb un vers pentasil·làbic i, tot seguit, es torna a aturar el cant. Una vegada acabat aquest vers, entren les castanyoles i els balladors comencen amb el primer pas del bolero.
La volta, com diu la paraula, significa retornar al mateix disseny rítmic i melòdic de la introducció durant tres compassos més: per tant, és una part instrumental com la mateixa introducció, però aquesta vegada té l'acompanyament de les castanyoles, ja que a la primera encara no havien entrat.
La cobla és on comença la part cantada, després de la sortida d'invitació de nou compassos.
Aquesta melodia es pot fer fins a tres vegades, entre cada repetició de la cobla s’intercala cada vegada una volta instrumental de tres compassos idèntica a la tercera part.
Cada cobla representa un pas de ball diferent; així idò amb una sola cobla que es repeteix fins a tres vegades, tindrem fins a tres passos de ball diferents.
El bolero té un total de tres cobles a tres passos per cadascuna; amb un total de nou passos.
Cada cobla està formada per quatre versos. El primer i el tercer vers, són heptasil·làbics i el segon i el quart són pentasil·làbics .
Analitzant l’estructura del bolero, tot i que té lleugeres variants, sembla que prové d'un dels balls més antics d'Espanya: La seguidilla.
La seguidilla d’origen castellà, és una de les danses més antigues i conegudes ja des dels segles XVI i XVII. Era un ball molt utilitzat per l'alta societat espanyola fins a finals del segle XVIII.
El bolero i la seguidilla tenen molts punts en comú quant a la seva estructura, tot i que el bolero té un caràcter més lent, noble, majestuós i reposat.
Gràcies al ballarí Sebastián, el bolero es va conèixer l'any 1780, però hi ha dues versions sobre l’origen de la paraula bolero. Uns diuen que la paraula va sorgir veient ballar Sebastian Cerzo, un dels millors ballarins de la seva època, en visitar Castella, perquè quan ballava el pas que redoblava les variacions de les seguidillas semblava que volava. I d’allí ve la paraula volero o bolero.
Altres asseguren que el nom ve de les bolletes de passamaneria que portaven les gitanes en els seus vestits de ball i que es deien boleros.
El ritme del bolero és ternari, i va a 80 negres. El ritme sempre va marcat per les castanyoles, que fan un dibuix rítmic molt característic, això fa que és diferencií del fandango i la jota.
Els instruments més utilitzats són: la guitarra, la bandúrria, el llaüt i les castanyoles, sense que intervinguin altre instruments típics, com podrien ser el tiple i el guitarró.
L'estructura del bolero consta de quatre parts:
La introducció és una part instrumental, la qual comença amb la guitarra en tres acords de tònica en to major i que segueix amb la bandúrria i el llaüt, amb una melodia puntejada que es va desenvolupant durant tot el bolero a duet, té una durada de 5 compassos.
La Sortida és una frase de dos compassos a manera d'invitació per començar el ball. En aquesta sortida el cantor comença amb un vers pentasil·làbic i, tot seguit, es torna a aturar el cant. Una vegada acabat aquest vers, entren les castanyoles i els balladors comencen amb el primer pas del bolero.
La volta, com diu la paraula, significa retornar al mateix disseny rítmic i melòdic de la introducció durant tres compassos més: per tant, és una part instrumental com la mateixa introducció, però aquesta vegada té l'acompanyament de les castanyoles, ja que a la primera encara no havien entrat.
La cobla és on comença la part cantada, després de la sortida d'invitació de nou compassos.
Aquesta melodia es pot fer fins a tres vegades, entre cada repetició de la cobla s’intercala cada vegada una volta instrumental de tres compassos idèntica a la tercera part.
Cada cobla representa un pas de ball diferent; així idò amb una sola cobla que es repeteix fins a tres vegades, tindrem fins a tres passos de ball diferents.
El bolero té un total de tres cobles a tres passos per cadascuna; amb un total de nou passos.
Cada cobla està formada per quatre versos. El primer i el tercer vers, són heptasil·làbics i el segon i el quart són pentasil·làbics .
Exemple dels versos en l’ordre en el qual es canten sempre:
Primera part de la cobla
Que son peligrosas.
Son peligrosas,
ventanas en las calles son peligrosas,
son peligrosas,
ventanas en las calles son peligrosas,
que son peligrosas.
Segona part de la cobla
Son peligrosas,
ventanas en las calles son peligrosas,
son peligrosas,
para las madres que tienen
hijas hermosas, ay, hijas hermosas.
Tercera part de la cobla
Hijas hermosas,
para las madres que tienen hijas hermosas
hijas hermosas,
ventanas en las calles son peligrosas,
que son peligrosas.
Primera part de la cobla
Que son peligrosas.
Son peligrosas,
ventanas en las calles son peligrosas,
son peligrosas,
ventanas en las calles son peligrosas,
que son peligrosas.
Segona part de la cobla
Son peligrosas,
ventanas en las calles son peligrosas,
son peligrosas,
para las madres que tienen
hijas hermosas, ay, hijas hermosas.
Tercera part de la cobla
Hijas hermosas,
para las madres que tienen hijas hermosas
hijas hermosas,
ventanas en las calles son peligrosas,
que son peligrosas.
Després d’acabar les tres parts de la cobla completa, hi ha una suspensió momentània del compàs amb un silenci absolut, vocal i instrumental, on els balladors també s’aturen i donen la impressió per un moment, que el bolero s’ha acabat. Aquesta suspensió s’anomena en castellà, Bien Parado, i només era per donar uns moments de repòs als balladors abans de començar tot el cicle complet de la segona i tercera cobla.
Estructura general:
Introducció instrumental (5 compassos sense castanyoles)
Sortida instrumental i cant (2 compassos al segon entren les castanyoles, i ja no aturen fins a la suspensió)
Volta instrumental sense cant (3 compassos)
1a part de la cobla instrumental i cant (9 compassos amb castanyoles)
Volta instrumental (3 compassos amb castanyoles)
2a part de la cobla amb cant (9 compassos amb castanyoles)
Volta instrumental (3 compassos amb castanyoles)
3a part de la cobla amb cant (9 compassos amb castanyoles)
Suspensió i silenci absolut.
Després es repeteix el mateix esquema dues vegades més i tan sols es canvia el text de les cobles.
Introducció instrumental (5 compassos sense castanyoles)
Sortida instrumental i cant (2 compassos al segon entren les castanyoles, i ja no aturen fins a la suspensió)
Volta instrumental sense cant (3 compassos)
1a part de la cobla instrumental i cant (9 compassos amb castanyoles)
Volta instrumental (3 compassos amb castanyoles)
2a part de la cobla amb cant (9 compassos amb castanyoles)
Volta instrumental (3 compassos amb castanyoles)
3a part de la cobla amb cant (9 compassos amb castanyoles)
Suspensió i silenci absolut.
Després es repeteix el mateix esquema dues vegades més i tan sols es canvia el text de les cobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada