Bloc de Música i Anàlisi Musical d'Eso i Batxillerat.
divendres, 6 de maig del 2011
LA CLAVE EN LA MÚSICA CUBANA
Com organitzen al son i la rumba els ritmes? Quins tipus de cançons trobem a la música afrocubana?
Quins estils de música s'han derivat d'aquests ritmes afrocubans?
Cuba sempre ha destacat per la seva música la seva melodia però el més impressionant de la música cubana és la seva varietat de ritmes, la majoria d'ells de música amb la qual es pot ballar com són el danzon, danzonete, mambo, cha-cha-cha, rumba, guaguancó i molts més.
-Danzon: quan la presa de l'havana pels anglesos s'introdueix a Cuba la contra de dansa anglesa i la contra de dansa francesa, va ser el començament del que avui diem “danzon” per descomptat amb una musica i un ritme diferent al que ballaven els anglesos i francesos. Modificant aquests ritme va sorgir el cha cha cha.
-Son: Les primeres manifestacions del son cubà van néixer en la serra mestra però no va ser fins que el grup “matamoros” gravés els seus primers discs que es va fer popular en tot el país.
-El son “Habanero”: Com he explicat anteriorment el son predominava a Orient molt abans de la nostra independència, però era executat per grups petits compostos més o menys per dues guitarres, maraques i veus. Això en aquella època en la qual no hi havia amplificació electrònica no omplia acústicament un saló de ball. El Sextet Nacional d'Ignacio Piñeiro tenia tres, guitarra, trompeta, maraques i un instrument anomenat manímbula, que consistia en diversos fleixos d'acer clavats a un calaix de bacallà amb un forat d'unes quatre polzades de diàmetre. Això li servia de caixa harmònica. Aquest instrument suplia al contrabaix i això era possible a causa que en aquella època les progressions harmòniques dels conjunts eren molt senzilles i només unes poques notes d'aquell baix improvisat eren suficients. Poc temps després la manímbula va ser substituïda per un veritable contrabaix.
-El danzonete és la forma musical que mescla el son i el danzon.
-Rumba: La rumba era una dansa folklòrica afrocubana que servia com un ball de fertilitat. Va prendre les seves bases per a ball de saló al segle XVII a partir del son cubà. La rumba es ballava en les tavernes, bars i similars d'aquella època. Es va fer popular en les primeres dècades del segle XX. Els nostres amics anglosaxons solen utilitzar la paraula rumba per definir gairebé tots els balls cubans (no noten les diferències). Té tres variants: guaguancó, Columbia i Yambú.
-Guaguancó: De les tres variants el guaguancó és la més elaborada, tant musical com referent als textos. El guaguancó és la dansa típica dels barris negres de la ciutat de l'Havana. Les altres dues variants (yambú i columbia) són rurals i de la província de Matances. El seu cant es fa totalment en espanyol en comptes d'usar expressions africanes o vocabulari de l'argot dels barris baixos. El tempo del guaguancó és lleument més lent que el de la columbia i més ràpid que el yambú.
-Mambo: s’origina també a partir del danzon, però es diferencia en que el ritme és més accelerat.
Aquí deix un vídeo on explica la història de la dansa cubana i alguns ritmes.
Cuba sempre ha destacat per la seva música la seva melodia però el més impressionant de la música cubana és la seva varietat de ritmes, la majoria d'ells de música amb la qual es pot ballar com són el danzon, danzonete, mambo, cha-cha-cha, rumba, guaguancó i molts més.
ResponElimina-Danzon: quan la presa de l'havana pels anglesos s'introdueix a Cuba la contra de dansa anglesa i la contra de dansa francesa, va ser el començament del que avui diem “danzon” per descomptat amb una musica i un ritme diferent al que ballaven els anglesos i francesos. Modificant aquests ritme va sorgir el cha cha cha.
-Son: Les primeres manifestacions del son cubà van néixer en la serra mestra
però no va ser fins que el grup “matamoros” gravés els seus primers discs que es va fer popular en tot el país.
-El son “Habanero”: Com he explicat anteriorment el son predominava a Orient molt abans de la nostra independència, però era executat per grups petits compostos més o menys per dues guitarres, maraques i veus. Això en aquella època en la qual no hi havia amplificació electrònica no omplia acústicament un saló de ball.
El Sextet Nacional d'Ignacio Piñeiro tenia tres, guitarra, trompeta, maraques i un instrument anomenat manímbula, que consistia en diversos fleixos d'acer clavats a un calaix de bacallà amb un forat d'unes quatre polzades de diàmetre. Això li servia de caixa harmònica. Aquest instrument suplia al contrabaix i això era possible a causa que en aquella època les progressions harmòniques dels conjunts eren molt senzilles i només unes poques notes d'aquell baix improvisat eren suficients. Poc temps després la manímbula va ser substituïda per un veritable contrabaix.
-El danzonete és la forma musical que mescla el son i el danzon.
-Rumba: La rumba era una dansa folklòrica afrocubana que servia com un ball de fertilitat. Va prendre les seves bases per a ball de saló al segle XVII a partir del son cubà. La rumba es ballava en les tavernes, bars i similars d'aquella època. Es va fer popular en les primeres dècades del segle XX. Els nostres amics anglosaxons solen utilitzar la paraula rumba per definir gairebé tots els balls cubans (no noten les diferències). Té tres variants: guaguancó, Columbia i Yambú.
-Guaguancó: De les tres variants el guaguancó és la més elaborada, tant musical com referent als textos. El guaguancó és la dansa típica dels barris negres de la ciutat de l'Havana. Les altres dues variants (yambú i columbia) són rurals i de la província de Matances. El seu cant es fa totalment en espanyol en comptes d'usar expressions africanes o vocabulari de l'argot dels barris baixos. El tempo del guaguancó és lleument més lent que el de la columbia i més ràpid que el yambú.
-Mambo: s’origina també a partir del danzon, però es diferencia en que el ritme és més accelerat.
Aquí deix un vídeo on explica la història de la dansa cubana i alguns ritmes.
http://www.youtube.com/watch?v=7wxYWJsiQ9o&feature=related
Sandra Mercadal