En música els sons es qualifiquen en categories com a: llargs i curts, forts i febles, aguts i greus, agradables i desagradables. El so ha estat sempre present en la vida quotidiana de l'home. Al llarg de la història, l'ésser humà ha inventat una sèrie de regles per ordenar-ho fins a construir algun tipus de llenguatge musical.
El so és una successió de canvis de pressió en un medi, provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. Aquest, requereix d'un medi material com a suport per a ser transportat, per tant, no pot viatjar a través de buit.
- La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 m/s.
Una ona sonora és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi que es propaga a través de l'espai transportant energia.
Les principals característiques de les ones sonores són, la freqüència i l'amplitud.
- Freqüència és una mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment en un temps determinat, en el cas del so indica el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és el hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.
- L'amplitud és la magnitud del canvi d'un sistema oscil·lant a cada oscil·lació, indica el valor de l'amplada de l'oscil·lació en relació al seu valor mig.
El to i el timbre són dos atributs que ens permeten diferenciar els sons.
- Timbre és una qualitat que ens permet diferenciar dos sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat sonora. Aquest, és conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmònics.
- To és la qualitat del so que ens permet distingir dos sons, per exemple: dues notes musicals entre si. El to depèn de la freqüència de l'ona. Parlarem de tons greus, migs i aguts, depenent de la freqüència que tingui el so. És a dir, és la característica que ens permet distingir un Do d'un Re produïts per un mateix instrument.
Les qualitats del so, són els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.
| | DEFINICIÓ | SENSACIÓ AUDITIVA |
| Altura | Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en HERTZ (Hz). | SONS AGUTS: (major freqüència) SONS GREUS: (menor freqüència) |
| Intensitat | La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en DECIBÈLICS. | SONS FORTS: (major amplitud) SONS SUAUS: (menor amplitud) |
| Timbre | És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents | Sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument. |
| Duració | Persistència de l'ona sonora | SONS LLARGS: (més duració) SONS CURTS (menys duració) |
| Les qualitats del so | ||||
| Qualitat | Durada | Altura | Intensitat | Timbre |
| S’expressa | llarg - curt | agut - greu | fort - fluix | instrument o font sonora (ex. trompeta) |
| Ve donada per | el temps | la freqüència d'ona | l'amplitud d'ona | els harmònics |
| Elements musicals que general | figures musicals, ritme i moviment | notes musicals, melodia i harmonia | dinàmiques | timbre, instrumentació |
Crec que la qualitat d'un so és una abstracció. És la seva capacitat d'evocació. És la seva capacitat de transformació, de metamorfosi. És el seu grau de musicalitat i també és el seu caràcter i personalitat.
ResponEliminaAixò també depèn de com relacionem aquest so amb els altres sons. I en com es deixa relacionar. Hauríem de tancar més els ulls, deixar de mirar tantes pantalles d'ordinador i escoltar més sons(música), el ressò de la música,deixar que la música ens arribi als sentiments i nosaltres poder aprofundir aquest so que ens arribi.
Una frase que m’ha impectat molt i m’ha agradat molt es la frase que Gregory Bateson diu: "No parlar dels cinc dits de la mà. Sinó de les relacions entre els cinc dits", a Una unidad sagrada. Ed. Gedisa, pàg. 389.
Que ens vol dir aquesta frase,pues que la relació que hi pot haver entre cada dit, és la mateixa relació que té cada so entre ells.
Crec que en Pau ha fet un bon comentari, molt examplificat i molt bon contingut.
Silvia Bosch Seguí
La música és l'art que organitza els sons i els silencis en el temps. Combina, genera i manipula els sons produïts per veus humanes o per instruments. Cerca la manera d'expressar emocions, complir certes funcions o produir missatges amb coherència.
ResponEliminaCom ha dit en Pau els sons poden ser llargs i curts, un exemple d'una figura musical llarga és una rodona i una de curta una semicorxera. Forts i febles, per exemple una dinàmica forta seria un fortíssimo i una feble seria un pianíssimo. Aguts i greus, com ara un Fa4 seria molt agut i un La2 seria greu. Agradables com escoltar una bona soprano cantant i desagradables com sentir un fillet petit com crida, tot i que això depèn dels gustos de cadascú.
La velocitat del so depèn del medi que travessen les ones, en general, es classifica a l'aire, a l'aigua i als sòlids.
Per exemple, podríem analitzar les qualitats del so de la sonata patètica de Beethoven: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=WeAc0oh818s
L'altura: són sons aguts que es mesclen amb un acompanyament més greu.
La intensitat: habitualment son sons suaus, amb menor amplitud, però fa un creschendo i arriba a sons forts, es a dir amb major amplitud.
El timbre: simplement hi apareix un piano.
La duració: es combinen sons curts i llargs de més i menys duració.
El comentari den Pau m'ha agradat molt, està molt ben explicat.
Marina Bosch Moll
M'agradaria afegir al comentari de na Marina, que quan parlem de combinacions d'altures en aquesta sonata, hauriem de dir, que la combinació de sons de diferents altures i durades és el que configura les melodies que sentim a la peça.
ResponEliminaQuant a la intensitat pensa com s'ha de treballar aquesta per poder de fet destacar una melodia dins de tantes veus, i com tu has dit, en aquest cas, es emprada una intensitat suau per donar-li un determinat caràcter a la peça.
Per cert, com és que una peça amb aquest caràcter dolç té aquest títol?
En resposta a la pregunta de n’Elena el Com és que una peça amb aquest caràcter dolç té aquest títol?
ResponEliminaPersonalment m’he informat d’aquesta fantàstica obra de Beethoven i es basa en el moment en que ell, començava a afirmar el seu estil i aseparar-se de la influència de Haydn i de Mozart. Publicada el desembre de 1779 amb aquest títol francès Grande Sonate Pathétique que comprèn de tres moviments i la seva execució dura aproximadament una mica menys de vint minuts.
La cèlebre melodia del Adagio, àmpliament utilitzada en el cinema i en publicitat, ha fet molt per a l'èxit de la sonata i per a la celebritat del seu autor.
Esper que hagi aclarit la pregunta, gràcies
Pau Florit Camps
Bé Pau, has afegit informació, però em sembla que la pregunta no ha quedat resposta encara, perquè aquest nom, patètic?
ResponEliminaLa leyenda cuenta que Astrolf, un vecino de Beethoven que además era un profundo admirador del clasicismo. Odiaba a dicho compositor (principalmente porque le molestaba oír ensayos de música todo el dia) però a pesar de no disimularlo bajo ningun concepto, Beethoven creia lo contrario.
ResponEliminaTras la muerte del compositor, Astrolf, fue a dar el pesame a su mujer y parece, se llevó la partitura en cuestión, que originalmente llevaba otro nombre, y ,a modo de humillación la publicó con el nombre que actualmente se conoce.
Qui ets anonim? No entenc molt bé a què refereixes. Vols dir que el vei de Beethoven va publicar l'obra?
ResponElimina