La Pavana és una dansa i composició noble i lenta a 2/4 ( o a ritme binari). El nom deriva de la paraula italiana “paduana” què vol dir “ què ve de Padua”.
L’acompanyament del pandero a la pavana és binari i segueix el següent esquema de figures: llarga i curta i curta.
És una dansa de parella, l’home a la dreta i la dona a l’esquerra posant la mà sobre la del cavaller. El pas de base de la pavana consisteix en deu passos simples i un pas doble.
Música de dansa al segle XVI.
La dansa de societat era molt reconeguda i practicada. S’esperava què els homes i dones educats fossin grans ballarins. Per tant, una part considerable de la música instrumental del segle XVI està formada per peces de dansa per a llaüt, instruments de teclat o conjunts.
Aquestes obres ja no eren improvisades com a la tardana l’Edat mitjana, sinó que s’escrivien en tablatures o llibres de parts, i van aparèixer en antologies impreses editades per Petrucci, Attaingnant i altres.
Aquestes obres habitualment tenen esquemes rítmics clarament marcats i bastant regulars i es divideixen en seccions diferenciades. Hi ha poc joc contrapuntístic entre les veus, encara què la melodia principal pot estar ornamentada.
Molt sovint les danses s’agrupaven en pars o trios; aquests grups són els precursors històrics de la suite de danses instrumentals d’èpoques posteriors. Aquests pars de danses no eren derivades de models vocals, i així desenvolupaven un estil instrumental característic.
Una combinació molt apreciada constava d’una dansa lenta en ritme binari seguida d’una altre en ritme ternari amb la mateixa melodia; així la segona dansa constituïa una variació de la primera. Prova
Ara provarem a posar la música de la peça de Ravel damunt d'uns ballarins ballant una pavana renaixentista. Podem arribar a conclusions sobre la composició de Ravel?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada