Hola a tots i totes, en aquesta unitat didàctica no podem deixar de conèixer la figura de Stockhausen.
A partir d'aquest interessant video, a on Stockhausen explica la seva trajectòria compositiva dins de la música electrònica del segle XX, podem comentar l'estil del compositor.
La música electrònica és considerada com un gènere musical que abasta a aquelles músiques fabricades a base de sons que es creen amb l'ús d'equip electrònic. Qualsevol so generat per mitjà d'un senyal elèctric podria ser anomenat electrònic, però l'ús comú de les seves tècniques de creació ha restringit aquest terme exclusivament per a la música generada per màquines electròniques concebudes per crear sons. És important destacar que es podria dir que la música electrònica va començar dins l'àmbit de la música acadèmica, el que es coneix com "música clàssica" però que està mal anomenada, i en uns pocs anys va passar a ser adoptada per la cultura popular.
ResponEliminaMarina Febrer
Efectivament Marina, i de la mà de grans compositors com Stockhausen.
ResponEliminaNo sabia de l'existència de Stockhausen i la veritat és que he trobat informació molt curiosa d'ell i de la seva música, ja que la seva influència fou enorme, no tan sols pròpiament en el camp de la música electrònica i els seus gèneres posteriors, sinó també en el rock: la seva cara apareix a la portada del disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, dels Beatles.
ResponEliminaUna obra seva que m'ha cridat l'atenció i de la que me informat és "Kreuzspiel". Aquesta obra fou composada per ell mateix l'any 1951. Està escita per a oboè, clarinet baix, piano i quatre percussionistes, encara que, segons diuen, la obra va patir alguns canvis anys més tard. És considerada la seva primera composició original i la més analitzada en la història de la música electrònica. Ell la descriu com una composició "de sèrie", ja que no empra un referencial. En canvi, utilitza constants reordenaments de dotze elements (vinculats to, durada, dinàmica i, en la versió original, atac). La composició consta de tres moviments vinculats, o "etapes".En la primera etapa, sis notes comencen en el registre més alt, i sis altres comencen en el registre més greu. Aquests avancen gradualment en les quatre octaves fins que una distribució equitativa de places en tota la gamma es realitza en el centre del moviment. Des d'aquest punt fins al final del moviment, el procés s'inverteix, de manera que totes les notes arriben de nou en els dos registres extrems, només les sis notes originals de la part superior es troben ara a la part inferior, i viceversa. El segon moviment porta a terme un procés formal similar, només a partir del registre mitjà. El tercer moviment superposa les dues primeres.
Aquí us deixo el link d'una de les millors parts d'aquesta obra:
http://www.youtube.com/watch?v=T16_lfYBsd4&feature=related
Júlia Marquès
Interessant obra Julia. Efectivament et trobes davant d'un tipus de música podriem dir "diferent", ja que no s'ajusta als estils que esteim acostumats. Aquest estil compositiu d'engloba dins dels estils de música del segle XX.
ResponEliminaPer començar es tracta de música atonal, i podem dir que es tracta de música serial. En aquest tipus de música es creen series de altures, o en el cas del serialisme integral, es creen series de tots els paràmetres de la música, altura, intensitat, durada, timbre, per a composar les obres.
Stockhausen parteix com a compositor de l'Escola de Viena, al segle XX, juntament amb Webern i Berg, composant dins del dodecafonisme, fora de la tonalitat. Més endavant experimentarà amb la música electrònica, i la música serial, inclouent el puntillisme i altres.
T'agrada aquest tipus de composició?
Stockhausen també va ser un dels compositors mes importants de la música concreta i com ja hem dit, de la música eletrònica.
ResponEliminaLa música concreta a la música composta de manera "concreta" és a dir, música realitzada directament en una cinta magnetofònica, que és un aparell d'enregistrament magnetic de sons, basat en la imitació permanent d'un suport, generalment una cinta magnètica en bobines o en cassets. No utilitza la maera abstracata anotant les notes a un pentagrama.
Alguns exemples de la música concreta és: Gesang der Jünglinge que vol dir El cant dels adolescents.
Va ser creada entre el 1956-1957 és la creació electrònica més original de Stockausen, pot ser considerada una de les primeres obres de la música concreta.
La música es contrueix en capas a partir de la veu gravada de un nene corista cantant Alabad al seño. La canço del nen es descompon en fragments fonètics i es remescla en estil de la música concreta. Al seu alrededor es una masa de sons eletrònics. Ell va estar tant content d'aquesta obra que també la va enomenar Bandas de impulsos. El nen i la màquina s'imiten mutuament, unint el món natural i artificial.
A jo personalment no magrada perque quan esteia fent aquest comentari l'escoltava i semblava que me mirava una pelicula de por, ja que hi ha sons molt estranys, hi ha moments en que la música s'atura un segon i quan torna et fa un susto. El cant del nen semble que demana ajuda, ja que no canta seguidament i no senten molt be del que diu.
Vos adjunt el video d'aquesta obra per veure si sentiu el mateix que jo quan es sentigeu.
http://www.youtube.com/watch?v=3XfeWp2y1Lk&feature=player_embedded
Maria de la Fuente Gornés.
Andrea Pons comenta:
ResponEliminaSón molt interessants tots aquests comentaris sobre la música electrònica.
Jean Michel Jarre també és un compositor de música electrònica. Alguns dels seus projectes de major èxit i més coneguts són Metamorphoses, Equinoxe i Oxygene entre altres.
Aquí teniu un poc de música del compositor Jean Michel Jarre:
http://www.youtube.com/watch?v=v72kceqZ8W0
http://www.youtube.com/watch?v=fFjtxDfrjB0
http://www.youtube.com/watch?v=Sj7A8SX7ccI&feature=related
Jean Michele Jarre es va integrar al "Grup de cercadors musicals de suïs", liderat pel mestre Pierre Schaeffer, que cultivava en els seus alumnes la idea que es podia compondre música amb qualsevol objecte o instrument. Així experimentar en diversos fronts: La seva primera banda de rock, "The Dustbins", on era vocalista i primera guitarra, els seus primers singles, "La Cage - Eros Machine", "Hypnos", "Happiness is a Sad Song"; col.laborant amb altres artistes, component música per a comercials de televisió, pel lícules i fins i tot per a l'òpera de París, amb el seu treball "AOR". En fi, el seu camí el portava per a molts costats darrere de descobrir la seva orientació definitiva, que és ser compositor de música electrònica. Va començar així, als 27 anys, a gravar la seva obra Oxygene, un dels seus grans èxits.
Oxygene
És un àlbum que va ser publicat per Jean Michel Jarre l'any 1976. Jarre va gravar l'álbum emprant diversos sintetitzadors analògics.
L'àlbum consisteix en sis temes numerats simplement Oxygene part I fins a Oxygene part VI.
Té un caràcter futurista i còsmic, molt diferent de la música que esteim acostumats a sentir normalment.
Els intruments usats per gravar aquesta obra són:
ARP Synthesizer, EMS Synthi, VCS 3 Synthesizer, RMI Harmonic Synthesizer, Farfisa Professional Organ, Eminent, Melletron y el Rhythmin' Computer.